Resultats de la cerca

Consistia, fonamentalment, en la reserva de l’emissió de bitllets a un sol banc i en la cobertura íntegra de les emissions per moneda metàllica o lingots, amb l’excepció d’una petita fracció constant, representada a les caixes del banc per valors de l’estat El sistema perdurà substancialment fins a la Primera Guerra Mundial, sotmès, però, des del primer moment, a un procés de desgast així, el 1847, el Banc d’Anglaterra hagué de demanar al Tresor l’autorització de sobrepassar el volum legal de bitllets El segon element de la Peel Act equival a l’anomenat currency principle de la Currency…

Fou diputat a les corts per la Vila Joiosa i Pego 1903-23 i sotssecretari d’instrucció i belles arts 1917 i de treball, comerç i indústria 1919-21 És autor de La suspensión de pagos 1902, La orientación profesional y la escuela, La crisis económica mundial y el problema obrero i Nuestros problemas docentes

Fou catedràtic d’economia i de finances a la Universitat de Santiago de Compostella Impulsà el moviment regionalista gallec i mantingué relacions amb Catalunya, on fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1893 És autor d' El Regionalismo 1889, Deos Patresque galaicos 1892 i La crisis económica en la época presente y la descentralización regional 1892

Formà part del grup d’ATerradas, i el 1854 fou elegit alcalde segon de Figueres, càrrec que hagué de deixar al juliol del 1855, destituït pel govern S'exilià a França en 1855-58 i, en ésser amnistiat, passà a residir a Barcelona Es convertí llavors en un dels principals dirigents del grup democràtic i prorepublicà amb Monturiol, Clavé, Sunyer i Capdevila, etc El 1862 anà amb Garrido a Anglaterra per conèixer el funcionament de la cooperativa de Rochdale, i dos anys després fou un dels collaboradors de l' Almanaque Democrático , oposat a l' Almanaque Literario , publicació oficial de l’Ateneu…

Fill d’ Eduard VII , fou educat com a oficial de marina La mort del seu germà gran 1892 el feu l’hereu del tron Donà a la seva dinastia Saxònia-Coburg-Gotha el nom de Windsor Amb la seva discreta actitud política afrontà les greus crisis que protagonitzà —la Primera Guerra Mundial, l’alliberament d’Irlanda i diverses revoltes socials—, i establí el model de la monarquia britànica contemporània El succeí el seu fill Jordi VI

Corresponsal de guerra a la campanya del Marroc 1859-60, collaborà a diversos periòdics madrilenys Fou vocal de la junta revolucionària de Madrid 1868 Afiliat a la Unión Liberal, fou sovint diputat a corts entre el 1861 i el 1881, governador civil de les Balears 1864 i ministre de foment 1875, 1884-86 Publicà Ensayos poéticos 1851, Poesías 1857, Las crisis de España 1870, Notas dispersas 1893 i les biografies O'Donnell y su tiempo 1869 i El Cardenal Cisneros 1869

Membre de l’Assemblea prussiana i ministre del culte i de la instrucció 1848, partidari de la unificació alemanya Abandonà la vida pública i es dedicà a l’estudi de temes socials fou el primer representant alemany del socialisme teòric Introduí la consideració que si els salaris no augmenten proporcionalment a la producció, es poden originar crisis generals del sistema a causa d’una superproducció, perquè es produeix més que no es pot consumir Publicà Soziale Briefe an von Kirchmann ‘Cartes socials a von Kirchmann’, 1850

Durant la Primera Guerra Mundial fou corresponsal al front aliat Fou ambaixador a l’Argentina 1928 Atret de jove per la ideologia anarquista, evolucionà més tard cap a la dreta a La crisis del humanismo 1919 propugnà un retorn als valors catòlics i tradicionals, davant la crisi del concepte d’autoritat de la societat contemporània Escriví Hacia otra España 1899, Defensa de la hispanidad 1934 i assaigs literaris Don Quijote, Don Juan y la Celestina 1926 i La brevedad de la vida en la poesía lírica española 1935 Morí afusellat

Pertangué a l’arma d’infanteria Comandant i professor d’estratègia a l’acadèmia de Toledo en començar la guerra civil, es mantingué fidel a la república Participà en la batalla d’Illescas octubre del 1936 i durant el setge de Madrid fou nomenat pel general Miaja cap del seu estat major Ocupà el mateix càrrec a l’estat major central Prengué part en la campanya de Catalunya amb el grau de general Exiliat, fou instructor de l’acadèmia militar de Cochabamba 1943 i el 1958 li fou permès el retorn a Espanya Publicà Culminación y crisis del imperialismo 1955, Alerta los pueblos 1939,…

Com a agregat d’ambaixada a Alemanya, als Països Baixos i a França, proporcionà al seu govern importants informacions El 1813 aconsellà la prossecució de la guerra contra França Alexandre I de Rússia el delegà per al congrés de Viena 1815 i el nomenà ministre d’afers estrangers 1816, càrrec que mantingué durant el regnat de Nicolau I Malgrat els seus consells, el tsar intervingué en la guerra d’independència grega 1827-29 i en les dues crisis turcoegípcies 1832-33 i 1839-40 El seu punt de vista triomfà el 1849, any en què Rússia féu costat a Àustria contra els rebels hongaresos,…