Resultats de la cerca

La permanència sobre el país i l’allotjament de tropes reials entrades a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635, després de la recuperació de Salses 1640, provocaren l’alçament de la població rural contra els terços El 22 de maig grups de revoltats entraren a Barcelona amb el pretext de perseguir uns soldats que havien incendiat l’església de Sant Andreu de Palomar, amenaçaren el lloctinent i posaren en llibertat el diputat militar Francesc de Tamarit, fet presoner sota l’acusació de no actuar convenientment per posar terme a la resistència de les poblacions a sostenir l’exèrcit El…

Provinent d’una congregació religiosa de Bremen 1197, més tard convertida en l’orde militar dels Germans de la Milícia de Crist, fou conegut ordinàriament pel dels Portaespases Es fusionà amb l’Orde Teutònic 1237 i declinà amb ell

El mot probablement fou aplicat primer a una icona del Salvador en llatí grecitzat, vera εἰκών ‘vera icona’ venerada a Roma des del segle VIII i que Bonifaci VIII traslladà al Vaticà el 1297, i posteriorment passà a designar la piadosa dona que eixugà la faç de Crist

És atribuït també a la divinitat i als sants, com a signe de majestat i de poder L’exemple més antic sembla que és el tron de pedra, sense braços, de Minos, a Cnossos minoic recent II A l’època clàssica solia ésser de fusta policromada o daurada, esculpida amb nombroses figures animals als braços i als petges A través de representacions de Crist i de la Mare de Déu és possible de conèixer la sumptuositat dels trons bizantins Un tron buit o amb una creu al damunt apareix, com a motiu iconogràfic anomenat també hetimasia , ‘preparació del tron' en la simbologia cristiana, per a…

L’ús dels monogrames és molt antic Hom els troba ja en monedes gregues del segle V aC, i a Roma apareixen molt sovint en inscripcions sepulcrals A l’època cristiana es divulgà el monograma del nom de Crist crismó A l’edat mitjana foren usats en els segells personals que substituïen la signatura autògrafa en els documents sobirans

Era criada d’una fonda quan Constanci I Clor la prengué com a concubina d’ella tingué un fill, Constantí I el Gran, el qual, arribat al poder, conferí a la mare el títol d’Augusta Convertida al cristianisme 313, féu construir basíliques a Roma, Constantinoble i a Terra Santa La llegenda li atribueix el trobament de la creu de Crist La seva festa se celebra el 18 d'agost

És una de les penes més antigues i generalitzades en tots els països assot En les religions de misteris era un acte ritual, lligat sobretot als ritus de la iniciació L’ascesi medieval cristiana convertí la flagellació feta a si mateix, amb les deixuplines, en un mitjà de mortificació i de penitència En fou un cas típic el dels flagellants flagellant Iconogràficament, la flagellació de Crist ha estat un tema conreat pels artistes Hom pot destacar-ne la pintura de Lluís Borrassà Musée Goya, Castres, la de Fra Angelico convent de San Marco, Florència, etc

Sota Enric VII acomplí diverses missions diplomàtiques a Roma, a Flandes, a Escòcia, prop de Maximilià, etc i, en la seva absència, fou nomenat bisbe de Londres 1501 i arquebisbe de Canterbury 1503 Nomenat lord canceller 1504, conservà la seva posició sota Enric VIII, del qual celebrà el matrimoni amb Caterina d’Aragó i la coronació 1509 Fou substituït per Thomas Wolsey 1515 Reconegué el rei com a cap suprem de l’Església d’Anglaterra, bé que féu introduir en la llei de supremacia la clàusula “en tant que ho consent la llei de Crist” i protestà contra la nova legislació…

A l’Antic Testament el mot hebreu és emprat en boca d’estrangers o quan el narrador o els protagonistes volen contraposar els hebreus a altres pobles En el Nou Testament és aplicat als qui parlen l’arameu, en contraposició a hellenista, i per tal d’evitar el terme jueu, reservat als qui no han acceptat el Crist En les genealogies del Gènesi , els hebreus i altres pobles semites són relacionats amb l’epònim ’Eber , avantpassat d’Abraham, i actualment els exegetes tendeixen a relacionar els fills d’ ’Eber o semites amb els ’Apiru dels texts egipcis, ugarítics, accadis i hitites

Fill de l’exarca de Cartago, Heracli, intervingué en l’enderrocament de l’usurpador Focas i fou proclamat emperador Políticament, es trobà amb les incursions dels perses, que prengueren Antioquia 611, Jerusalem, d’on s’endugueren la Vera Creu 614, i Egipte 619, i amb les amenaces dels llombards a Itàlia i dels àvars, arribats fins a Constantinoble Concentrà els seus esforços a combatre els perses, i els vencé el 628 Cosroes II fou assassinat i tornà solemnement a Jerusalem la creu de Crist 631 A la península Ibèrica perdé els últims reductes de les possessions bizantines Acabà el…