Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
guerres de Cuba
Història
Conjunt de conflictes bèl·lics que precediren la independència de Cuba i que hom agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la ‘‘guerra Chiquita’’ (1878-95) i la de la Independència (1895-98); la intervenció dels EUA a favor dels independentistes —secessionistes o insurrectes, i popularment mambises— caracteritzà la fase final de la tercera conflagració (guerra Hispanonord-americana).
La primera guerra començà el 10 d’octubre de 1868 al crit de "Viva Cuba libre", anomenat “Grito de Yara” per la població on tingué lloc Carlos Manuel de Céspedes , i finí el 10 de febrer de 1878 amb la pau de Zanjón, signada entre el general Arsenio Martínez de Campos i el president cubà Vicente García, en un moment d’afebliment de la insurrecció que, enfront dels 70000 soldats de Martínez de Campos, només podia arrenglerar-ne 7000 Mambises cubans Seguiren uns quants anys d’apaivagament amb alguns intents fracassats de reprendre la guerra obra de Calixto García, Guillermo…
comtat de Cuba
Història
Títol concedit el 1833 a Francesc Dionís de Vives i Planes
, marquès de la Tranquil·litat, capità general de Cuba, de Catalunya i de València.
Fulgencio Batista y Zaldívar
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Polític i militar cubà.
Sergent de l’exèrcit, tingué un paper decisiu en el cop d’estat del 1933 Fou elegit president el 1940 En unes eleccions lliures 1944 hagué d’abandonar el poder el 1952 hi retornà gràcies a un cop d’estat Governà com a dictador L’1 de gener de 1959 fou obligat a abandonar el poder per l’acord de les forces d’oposició, gràcies a la victòria de les quals pujà al poder Fidel Castro És autor de Cuba Betrayed ‘Cuba traïda’, 1962
José Antonio Saco y López
Història
Literatura
Escriptor i polític cubà.
Exiliat diverses vegades als EUA i a Espanya, dirigí diverses publicacions, entre les quals la Revista Bimestral Cubana 1832 Diputat tres vegades per la Provincia Oriental, protestà per l’exclusió de la representació nacional cubana a les Corts del 1837, a través de la seva Protesta de los diputados electos por la isla de Cuba 1837 Defensà el reformisme i l’autonomia cubana, però rebutjà l’annexió als EUA 1848 També escriví una Historia de la esclavitud
Pedro Figueredo
Història
Política
Revolucionari cubà.
Periodista, fou un dels organitzadors del comitè revolucionari de Bayamo 1867, que inicià el moviment independentista guerra dels Deu Anys Participà en l’ocupació de Bayamo 1868, on compongué l’actual himne nacional cubà Fou nomenat cap d’estat major per Céspedes, però, fet presoner pels espanyols, fou afusellat
Tomás Estrada Palma
Història
Política
Polític cubà.
Partidari de la independència, fou elegit president de la República en armes 1876 empresonat el 1877, fou deportat a Espanya Signada la pau de Zanjón 1878, s’establí als EUA, i el 1895 substituí José Martí com a delegat del Partido Revolucionario Cubano Fou el primer president de la República independent de Cuba 1902-06 malgrat la seva administració honrada i eficient, però no aconseguí el favor popular Sollicità la intervenció armada dels EUA per tal d’aconseguir la reelecció, i aquest fet provocà una revolta que el féu dimitir
Francisco Vicente Aguilera
Història
Patriota cubà.
Fou el cap dels cubans que el 1868 projectaren la revolta contra la dominació espanyola L’aixecament era previst per al novembre, sota la seva direcció, però una sèrie de circumstàncies féu que Céspedes s’avancés Grito de Yara, a l’octubre Ocupà 1869 el càrrec de vicepresident de la república i de lloctinent de les guerrilles Aguilera fou posteriorment encarregat d’una sèrie de gestions a l’estranger per obtenir suport
José Martí
© Fototeca.cat
Filosofia
Història
Literatura
Periodisme
Política
Polític, escriptor, periodista i orador cubà.
Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano Participà en el desembarcament de Playitas i…
Tomàs Gener i Boïgues
Història
Política
Polític i pilot.
Féu estudis a l’Escola de Pilots de Barcelona Es traslladà, amb els seus pares i el seu germà, a Cuba i aviat s’establí a Matanzas, on es dedicaren al comerç Exercí de regidor síndic de l’ajuntament de la ciutat El 1816 l’ajuntament li encarregà la redacció d’un pla d’ordenances municipals, que s’aplicà amb èxit, i més tard fou nomenat inspector de les escoles Juntament amb el pare Félix Valera i Leonardo Santos-Suárez, fou elegit diputat a les Corts Constituents de Cadis 1822-1823 per Cuba L’11 de juny de 1823, en votar la destitució de Ferran VII i a favor de la regència, fou perseguit, li…
Alberto Bayo Piraud
Història
Militar
Militar.
De mare cubana i pare castellà, des dels sis anys residí a Madrid, on obtingué, el 1915, el títol de pilot militar Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla En acabar la guerra 1939 s’installà de primer a Cuba, on es lliurà a l’ensenyament, i tres anys després a Mèxic,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina