Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
pau de Cambrai
Història
Tractat de reconciliació signat a Cambrai el 5 d’agost de 1529 per Lluïsa de Savoia en nom del seu fill Francesc I de França i per Margarida d’Àustria en el del seu nebot Carles V, conegut per això també amb el nom de pau de les Dames.
Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya
Orde de Maria Lluïsa
Història
Orde fundat el 1792 per Carles IV d’Espanya en honor de la seva muller, Maria Lluïsa de Parma, per distingir les dames.
El seu distintiu és una banda blanca perfilada de morat de la qual penja una creu de vuit puntes El 1794 en foren aprovats els estatuts per la reina, que n'és el cap Les infantes d’Espanya en són decorades des que neixen o des que són batejades L’any 1816 foren reformats els estatuts d’aquest orde, i fou concedit el tractament d’excellència per a les dames de l’orde
Albert I de Bèlgica
© Fototeca.cat
Història
Política
Rei dels belgues (1909-34).
Segon fill de Felip, comte de Flandes, succeí 1909 el seu oncle Leopold II Fou membre del senat, del 1893 al 1898 L’any 1900 es casà amb Elisabet de Wittelsbach Home de gran coratge, prengué el comandament de les tropes belgues quan Alemanya, no havent respectat la neutralitat garantida per Prússia al tractat de Londres 1893, envaí Bèlgica 1914 Aleshores Albert traslladà el seu govern a Le Havre i participà amb els aliats en les operacions d’alliberament del seu país 1918 Molt afeccionat a l’estudi, feu nombrosos viatges culturals, especialment a Amèrica, la Gran Bretanya i el Congo 1909 Creà…
cobertura
Història
Acte o cerimònia de cobrir-se per primera vegada un gran d’Espanya davant el rei.
Aquuesta cerimònia, juntament amb la de la toma de la almohada per part de les dames grans d’Espanya, fou instituïda per Felip II
Gai Oppi
Història
Tribú de la plebs romà.
El 215 aC, durant la guerra contra Anníbal, proposà la creació de la Lex Oppia encaminada a reprimir el luxe i la fastuositat — segons alguns autors antics, descarada — de les dames romanes Aquesta llei, considerada com una de les disposicions sumptuàries més antigues, fou abrogada l’any 195 aC, malgrat la forta oposició del censor Marc Porci Cató
batalla d’Azincourt
Història
Militar
Combat lliurat el 25 d’octubre de 1415, entre Enric V d’Anglaterra i l’exèrcit francès, a Azincourt (Artois), França, després de represa la guerra dels Cent Anys.
Les tropes angleses, gràcies als arquers que desbarataren la cavalleria enemiga, derrotaren totalment les tropes franceses La impressió a França del desastre militar restà reflectida en el Livre des quatre dames d’Alain Chartier La victòria anglesa anà seguida de l’ocupació del nord de França i de la capitulació de Carles VI davant el rei anglès tractat de Troyes , 1420
baronia de Sant Lluís
Història
Títol concedit el 1794 al barcelonès Josep Manuel de Pascali i Santpere (Barcelona, 15-05-1760?-abans 1825).
A la seva mort mantigué el títol la seva esposa, Maria de Pau i van Marck de Lummen - Madrid, 02-01-1812, membre de l’Orde de les Dames Nobles de Maria Lluïsa 1802 i mainadera de SAR Maria Isabel de Borbó, reina de les Dues Sicílies A la mort d’aquesta el títol s’extingí, i actualment es troba vacant La família Llanas comprà, però, les propietats
Guerau d’Espés
Història
Cavaller, fill de Guerau i pare de Ramon, Gaspar, Lluís i Joana.
Decidit partidari de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb els seus fills Ramon i Gaspar el 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa Fou majordom de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20 000 sous en morir el 1468 La seva filla Joana d’Espés fou una de les dames de més confiança d’aquesta sobirana
Ninou
Història
Cap d’Any.
Des de l’edat mitjana, a Barcelona tenia lloc, a la plaça del Born, la fira del vidre Els vidriers presentaven ostentosament en parades les millors peces de la producció les dames es passejaven entre les parades i eren obsequiades amb les novetats La plaça era enramada A la tarda, la fira era visitada solemnement pels consellers, que hi anaven, a cavall, precedits de les trompetes i els tambors de la ciutat i seguits d’un llarg seguici de cavallers i de ciutadans, formant, així, la tradicional cavalcada de Ninou
diadema
Història
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc, amb què els sobirans se cenyeixen el cap.
En l’antiguitat fou usada pels sumeris, pels egipcis i particularment pels perses Era una banda frontal de teixit blanc lligada a la nuca i amb pedres precioses Els grecs la utilitzaren com a símbol de victòria o d’algun càrrec Alexandre el Gran adoptà el sentit de sobirania de les diademes perses i el transmeté a Roma Substituïda a l’edat mitjana per la corona, restà reduïda a un objecte d’ornamentació per a les dames de la reialesa i la noblesa sota formes diverses, sovint enjoiades El neoclassicisme dels dos imperis napoleònics en ressuscità l’ús