Resultats de la cerca

Des d’una visió estàtica de la història, hom ha qualificat la decadència com a període històric de crisi general en el qual concorren una sèrie de fenòmens desequilibri econòmic, malestar social, despoblament, estagnació demogràfica, pèrdua d’autoritat del poder central, etc, en contraposició a d’altres èpoques de més esplendor a les quals hom vol tornar A partir d’una perspectiva històrica evolucionista, hom ha defensat que totes les societats passen per uns períodes d’expansió, decadència i mort que donen pas a formes societàries superiors, en una visió gradual i…

El govern dictatorial dels xerifs es caracteritzà per la inseguretat dels camins del pelegrinatge i per l’entronització del xiisme a la zona Malgrat que llur domini polític restà reduït a la ciutat de la Meca, la família dels xerifs fou molt poderosa i influent El darrer d’ells 1908, Ḥusayn ibn ‘Alī, intentà debades la constitució d’un regne a Aràbia

Entrà en decadència en crear-se la guàrdia civil el 1844 i fou dissolt definitivament pel març del 1868

Bé que, per ell, Turquia recuperà Moldàvia i Valàquia, aquest tractat marcà el començament de la decadència política i militar otomana i de l’anomenada qüestió dels Estrets

És autor d’un opuscle titulat Economía política Causas de la decadencia de la nación española 1859 i d’una història dels partits polítics a l’Estat espanyol

Fill de Ptolemeu II i de Berenice Sotmès a la influència de favorits, amb el seu govern corrupte s’inicià la decadència de la dinastia Amb tot, derrotà Antíoc III de Síria a Ràfia 217 aC

El seu regnat clogué un període de gairebé un segle i mig de decadència assíria 1076-934 Hom sap molt poc del seu govern, tret que els arameus ocuparen Gidara, a mig camí de Harran i Assíria

Obtingué la corona polonesa després d’haver-se convertit al catolicisme Tot i els seus intents d’establir una gran monarquia absoluta, les ininterrompudes guerres i invasions posaren de manifest la decadència política i cultural de Polònia

Constituí una amenaça per a les possessions d’Atenes fins que perdé el Quersonès a mans dels atenesos Sota Filip II de Macedònia 341, el regne caigué en decadència Els romans, però, el conservaren com a baluard contra els bàrbars d’Orient

Fill d’Ammenemes III, exercí dos anys com a corregent seu 1798-1797 Amb ell s’inicià la decadència de la casa regnant, bé que la situació, tant interior com exterior, sembla haver estat substancialment la mateixa que en època del seu pare