Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
decadència
Història
Sociologia
Procés de debilitament d’un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i consolidació en el seu si de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social.
Des d’una visió estàtica de la història, hom ha qualificat la decadència com a període històric de crisi general en el qual concorren una sèrie de fenòmens desequilibri econòmic, malestar social, despoblament, estagnació demogràfica, pèrdua d’autoritat del poder central, etc, en contraposició a d’altres èpoques de més esplendor a les quals hom vol tornar A partir d’una perspectiva històrica evolucionista, hom ha defensat que totes les societats passen per uns períodes d’expansió, decadència i mort que donen pas a formes societàries superiors, en una visió gradual i…
xerif
Història
A la Meca, membre de la dinastia fatimita que assolí una certa autonomia (~960) aprofitant la decadència del califat de Bagdad.
El govern dictatorial dels xerifs es caracteritzà per la inseguretat dels camins del pelegrinatge i per l’entronització del xiisme a la zona Malgrat que llur domini polític restà reduït a la ciutat de la Meca, la família dels xerifs fou molt poderosa i influent El darrer d’ells 1908, Ḥusayn ibn ‘Alī, intentà debades la constitució d’un regne a Aràbia
minyó
Història
Militar
Membre d’un cos de forces policíaques creat el 1744 amb el nom de companyia de fusellers o de minyons, paral·lel al cos de mossos d’esquadra del Principat.
Entrà en decadència en crear-se la guàrdia civil el 1844 i fou dissolt definitivament pel març del 1868
tractat de Küçük Kaynarca
Història
Tractat signat entre Turquia i Rússia el 21 de juliol de 1774 a la ciutat homònima del SE de Silistra (Bulgària).
Bé que, per ell, Turquia recuperà Moldàvia i Valàquia, aquest tractat marcà el començament de la decadència política i militar otomana i de l’anomenada qüestió dels Estrets
Francesc Díaz i Pallarès
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític liberal.
És autor d’un opuscle titulat Economía política Causas de la decadencia de la nación española 1859 i d’una història dels partits polítics a l’Estat espanyol
Ptolemeu IV
Història
Rei d’Egipte (221-205 aC).
Fill de Ptolemeu II i de Berenice Sotmès a la influència de favorits, amb el seu govern corrupte s’inicià la decadència de la dinastia Amb tot, derrotà Antíoc III de Síria a Ràfia 217 aC
August II de Polònia
Història
Elector de Saxònia (Frederic August I de Saxònia, 1694-1733) i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Obtingué la corona polonesa després d’haver-se convertit al catolicisme Tot i els seus intents d’establir una gran monarquia absoluta, les ininterrompudes guerres i invasions posaren de manifest la decadència política i cultural de Polònia
Teglatfalassar II
Història
Rei d’Assíria (967-935 aC).
El seu regnat clogué un període de gairebé un segle i mig de decadència assíria 1076-934 Hom sap molt poc del seu govern, tret que els arameus ocuparen Gidara, a mig camí de Harran i Assíria
odrisi | odrísia
Història
Membre d’una antiga població tràcia que al segle V aC s’estengué fins al Danubi i la Propòntida i arribà a la mar tràcia i al Quersonès (431-24 aC).
Constituí una amenaça per a les possessions d’Atenes fins que perdé el Quersonès a mans dels atenesos Sota Filip II de Macedònia 341, el regne caigué en decadència Els romans, però, el conservaren com a baluard contra els bàrbars d’Orient
Ammenemes IV
Història
Penúltim faraó de la dinastia XII (1798-1790 aC).
Fill d’Ammenemes III, exercí dos anys com a corregent seu 1798-1797 Amb ell s’inicià la decadència de la casa regnant, bé que la situació, tant interior com exterior, sembla haver estat substancialment la mateixa que en època del seu pare
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina