Resultats de la cerca

Ministre d’afers estrangers 1837-38, 1839-41 i 1853-56 i ambaixador a París 1845 i sis vegades gran visir, fou partidari decidit de la política antirussa

Cinquena muller d’ Enric VIII 1540 Neboda de Thomas Howard , el seu casament 1540 fou decidit per aquest i per Stephen Gardiner , bisbe de Winchester, per tal d’anullar la influència de Thomas Cromwell , protector d’ Anna de Clèves Acusada d’adulteri, fou condemnada a mort

El congrés de Viena 1815 havia decidit que eren territoris danesos, però que gaudien d’un estatut especial d’autonomia Els intents d’annexió abocaren a una sèrie de guerres, que acabaren amb la derrota danesa 1864 i derivaren cap al conflicte dins el bàndol vencedor guerra Austroprussiana

Decidit partidari dels omeies, contribuí eficaçment a l’entronització d’'Abd al-Raḥmān I en el govern d’Al-Andalus El rescatà, primer, de les mans dels berbers nord-africans, el conduí a Almuñécar 755 i s’oposà, després, al valí Yūsuf al-Fihrī, que pretenia emparar-se del poder Participà en el setge de Toledo 764

Fill de Sebüktigin, consolidà i expandí considerablement el poder de la dinastia Sotmeté els gúrides i annexà el Panjab, una part del Sindh, el nord del Balutxistan, Afganistan, Sistan, Coràsmia i una part de la Transoxiana Sunnita decidit, perseguí idòlatres i heterodoxos Urbanitzà Ghaznī i la convertí en un centre científic i cultural, on acollí, entre altres, al-Bīrūnī i Firdawsī

A la primera 1864 fou decidit el futur de les colònies britàniques de Nord-amèrica Fruit de la conferència fou el British North America Act 1867, pel qual fou creada la federació coneguda amb el nom de dominion del Canadà A la segona 1943 i tercera 1944, Roosevelt i Churchill discutiren l’estratègia de la guerra d’Europa, però no arribaren a cap acord definitiu

Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul

Desterrà els seus adversaris, repartí terres entre 4 000 periecs, els quals féu ciutadans de ple dret, i reformà l’exèrcit Decidit a controlar la lliga aquea, obtingué la victòria de Megalòpolis 227 i prengué les ciutats d’Argos i Corint 223 La intervenció macedònia frustrà, però, els seus plans, puix que fou vençut a Sellàsia 221 Fugí a Egipte, on Ptolemeu Filòpator l’empresonà i el féu assassinar

Gran magnat dels regnats de Jaume I i Pere II Sembla que succeí el seu germà Bernat II vers el 1252 Fou pare de Sibilla, promesa del comte Àlvar d’Urgell el 1256, del qual fou un decidit partidari Es distingí en la conquesta de Mallorca i en la de València, i és un dels signants del repartiment d’aquest regne Lluità també a Múrcia 1266 Fou soterrat a Poblet l’any 1291

Decidit partidari de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb els seus fills Ramon i Gaspar el 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa Fou majordom de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20 000 sous en morir el 1468 La seva filla Joana d’Espés fou una de les dames de més confiança d’aquesta sobirana