Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Giulio Douhet
Història
Militar
Militar italià.
Durant la Primera Guerra Mundial comandà una unitat aèria La seva obra Il dominio dell’aria ‘El domini de l’aire’, 1921 demostra el paper decisiu de l’aviació en les guerres
pau de Praga
Història
Acord signat el 23 d’agost de 1866, que conclogué la guerra Austroprussiana, iniciada aquell mateix any.
Àustria s’hi avingué a pagar una indemnització de guerra i a permetre la formació d’una Confederació d’Alemanya del Nord i la incorporació dels ducats de Slesvig i Holstein a Prússia Significà un pas decisiu envers la unitat alemanya i l’hegemonia prussiana
batalla de Rubinat
Història
Militar
Combat lliurat entorn del castell de Rubinat (Segarra), a l’inici de la guerra contra Joan II
, el 23 de juliol de 1462, entre les forces reialistes refugiades al castell i ajudades pel mateix rei Joan II, que hi acudí des de Balaguer —un total de més de 2 000 combatents—, i les de la generalitat, que pujaven a uns 1 800 combatents, la gran majoria de peu.
L’exèrcit reialista restà victoriós De l’exèrcit del Principat, moriren els principals capitosts, molts fugiren i caigueren presoners uns 600 homes No fou, amb tot, un fet d’armes decisiu que canviés la situació militar general, però el retrocés, per part de la generalitat, fou difícil de remuntar
polemarc
Història
Un dels nou arconts que governaven Atenes en l’antiguitat.
Aquest càrrec fou instituït quan, en caure la monarquia, les atribucions militars del rei passaren a un magistrat El polemarc ostentava el comandament de l’exèrcit i el seu vot era decisiu en els afers relatius a la guerra A partir, però, del s IV aC, tingué només atribucions administratives
batalla de Valdejunquera
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut el dia 26 de juliol de l’any 920 entre ‘Abd al-Raḥmān III i l’exèrcit navarrolleonès d’Ordoni II i Sanç Garcés I, en el qual vencé el primer.
Sembla que un factor decisiu de la derrota cristiana fou la deserció dels comtes castellans que hi collaboraven En realitat, la batalla fou conseqüència del desig del califa cordovès de rescabalar-se de l’anterior derrota que havia sofert a San Esteban de Gormaz 917, i no alterà substancialment les fronteres existents
Wilhelm Frick
Història
Polític alemany.
Afiliat des de bon principi al nacionalsocialisme, participà en el putsch de Munic el 1923 Fou ministre de l’interior del Reich 1933-43 i tingué un paper decisiu en l’establiment del règim nacionalsocialista a Alemanya El 1943 fou nomenat protector de Bohèmia-Moràvia Fou condemnat a mort pel tribunal de Nuremberg i fou executat
Maurici I de Nassau-Orange
Història
Stadhouder d’Holanda i Zelanda (1585-1625) i d’Utrecht i Overijssel (1590-1625).
Segon fill de Guillem I d’Orange Fou nomenat president del consell d’estat de les Províncies Unides 1584, i després governador i capità general 1587 Conquerí per a Castella Breda 1590, Nimega 1591, Nieuwpoort 1600 i Rhinberg 1601, entre altres places S'oposà a la treva dels Dotze Anys 1609-21 un cop finida, no assolí cap triomf bèllic decisiu
Berenguer de Montoliu
Història
Militar
Vicealmirall al servei de Pere el Gran i d’Alfons el Liberal.
Manava quatre galeres, que s’uniren a l’estol de Roger de Lloria poc abans del combat decisiu contra l’esquadra francesa, el 1285 Alfons II li encomanà el comandament d’un estol el 1289, per si de cas esclatava la guerra amb Carles II d’Anjou Cooperà per mar a la presa de Tarifa per part de Sanç IV de Castella el 1292
Fulgencio Batista y Zaldívar

Fulgencio Batista y Zaldívar
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Polític i militar cubà.
Sergent de l’exèrcit, tingué un paper decisiu en el cop d’estat del 1933 Fou elegit president el 1940 En unes eleccions lliures 1944 hagué d’abandonar el poder el 1952 hi retornà gràcies a un cop d’estat Governà com a dictador L’1 de gener de 1959 fou obligat a abandonar el poder per l’acord de les forces d’oposició, gràcies a la victòria de les quals pujà al poder Fidel Castro És autor de Cuba Betrayed ‘Cuba traïda’, 1962
Dalmau de Creixell
Història
Cavaller al servei de Pere I i de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Probablement fill de Pere Creixell i nebot del bisbe de Girona Arnau de Creixell, lluità en la batalla de Muret 1213 Establert després a Tolosa, hostilitzà els croats de Simó de Montfort i intervingué perquè aquest alliberés el rei Jaume, encara infant, fet que tingué lloc a Narbona el 1214 El 1218 ajudà el comte de Tolosa en la resistència als croats Tomic li atribuí 1438 un paper decisiu en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212, tot i que sembla que no hi participà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina