Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Mikhail Bogdanovič Barclay de Tolly
Història
Militar
Mariscal rus.
D’origen escocès participà en les guerres contra Turquia 1788-89, Suècia 1790 i Polònia 1792-94 Es destacà sobretot en les guerres napoleòniques Intervingué a la batalla de Pułtusk i fou ferit a la d’Eylau 1806 Després d’exercir el càrrec de ministre de la guerra 1810, li fou donat el comandament del principal exèrcit que s’enfrontà a la invasió napoleònica de Rússia 1812, davant la qual adoptà la tàctica, molt discutida en el seu temps, d’evitar combats decisius i de replegar-se profundament Participà en les batalles de Borodino, Dresden, Kulm i Leipzig Cap de l’exèrcit…
Alfons de Castella
Història
Infant de Castella.
Fill de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal, fou utilitzat com a pantalla per la facció contrària a Enric IV de Castella, el qual accedí a confiar-lo a Juan Pacheco, marquès de Villena El rei acceptà que fos jurat hereu del regne, però amb la condició de casar-se amb la seva filla Joana poc temps després revocà la seva decisió i reclamà l’infant Fracassada una primera proclamació a Valladolid, l’any 1465 els seguidors d’Alfons el proclamaren rei a Àvila amb el nom d’Alfons XII i fou reconegut per algunes ciutats El 1467 fou derrotat per Enric IV a la batalla d’Olmedo, però els…
Abwehr
Història
Organització d’espionatge d’Alemanya.
El 1921 restà instituïda sota les ordres del coronel Gempp El 1933 en pujar Hitler al poder, prengué molta importància i fou dotada de grans mitjans econòmics L’època de més eficàcia fou de l’any 1935 al 1943, en què fou regida per Wilhelm Canaris El 1939, l’Abwehr sembla que tenia uns 18 000 agents secrets i funcionaris el seu quarter general era al Tirpitz Ufer de Berlín tenia un centre de preparació professional a Hamburg Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 aconseguí èxits importants Abans d’esclatar la guerra els seus agents s’havien infiltrat per gairebé tot el món, llevat l’URSS, la…
William Pitt
Història
Política
Polític britànic.
Fill del també polític whig William Pitt el Vell i anomenat per això el Jove Canceller del tresor el 1782, l’any següent formà un govern minoritari i el 1784 guanyà les eleccions per una gran majoria Partidari d’una reforma parlamentària i preocupat per reduir el deute públic, les guerres feren trontollar la seva ambició d’ocupar-se, fonamentalment, dels afers interiors Primer neutral davant la Revolució Francesa, s’alià a les grans potències continentals el 1793, quan França declarà la guerra a la Gran Bretanya Davant la impossibilitat d’obtenir una pau honorable, continuà la guerra a…
Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera
Història
Baró de Nules, d’Oliva i de Rebollet, virrei de Sardenya (1421-33), conegut també per Ramon de Riu-sec.
Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als…
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…
Borgonya

Evolució dels dominis de la casa de Borgonya del 1363 al 1477
© fototeca.cat
Història
Estat dinàstic, format pels dominis adquirits per la branca de la casa de França (Valois), que el 1363 fou investida del ducat de Borgonya.
El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…
Jaume Massó i Torrents
Jaume Massó i Torrents en un carbó de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Història
Literatura
Excursionisme
Editor, erudit i escriptor.
Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…
, , , ,