Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Segona Defenestració de Praga
Història
Cop d’estat protestant a Praga esdevingut el 23 de maig de 1618.
Un grup de nobles bohemis calvinistes, dirigits pels comtes de Thurn i Slik, assaltà el palau on deliberaven quatre consellers reials Dos d’ells i un secretari foren tirats per una finestra als valls Immediatament un govern provisional substituí el consell del rei, i les forces protestants ocuparen tot el país, proclamaren un nou ordre polític, armaren les milícies burgeses i feren cara a l’emperador en defensa dels privilegis bohemis Aquest incident fou una de les causes de la guerra dels Trenta Anys
Primera Defenestració de Praga
Història
Acció popular esdevinguda a Praga (30 de juliol de 1419) durant la qual foren tirats per la finestra de la casa de la ciutat els set consellers catòlics.
Jindřich Matiaš Thurnu
Història
Militar
Militar txec.
Comte de Thurnu Intervingué en la defenestració de Praga 1618 i fou un dels dirigents de la insurrecció dels protestants bohemis contra l’autoritat imperial Derrotat en la batalla de la Muntanya Blanca 1620, hagué d’exiliar-se
Venceslau I
Història
Emperador romanogermànic i rei de Germània (1378-1400), rei dels Romans (1376-78), rei de Bohèmia (Venceslau IV: 1363-94, 1395-1400), príncep elector de Brandenburg (Venceslau I: 1373-78) i duc de Luxemburg (Venceslau II: 1383-87).
Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger 1389 Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù Joan GaleàsI de Milà, i…
Bohèmia

Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…