Resultats de la cerca

També és anomenat defensor plebis Aparegué a l’imperi Romà al s IV Era designat pel prefecte i formava part de la cúria municipal Com tots els càrrecs, degenerà, amb el temps, en un nou opressor del poble per les seves exaccions D’aquí ve que el càrrec passés als jutges i comtes, i encara posteriorment fou assumit pels bisbes El càrrec i la funció desaparegueren al s VIII

En produir-se el cisma anglicà 1538, Pau III privà Enric VIII del títol, que continuà essent, però, una prerrogativa de la Corona

Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més…

Era fill de Magne III i succeí el seu germà Sten I Començà a regnar el 1103 associat amb els seus germans Eystein I i Olaf IV El 1107 emprengué una gran expedició marítima que el portà a Anglaterra, a Lisboa on participà en la seva reconquesta i a Jerusalem Amb els seus guerrers saquejà algunes ciutats del litoral mediterrani, com Sidó, i tornà per terra al seu país 1111 En morir, el succeí el seu fill Magne IV

Noble sard d’origen català, defensor de la causa filipista El 1709 organitzà la reconquesta de l’illa de Sardenya, ocupada pels austriacistes

Autor de la Fugitive Slave Act 1850 i defensor de l’esclavitud, en esclatar la guerra civil fou enviat a la Gran Bretanya, ensems amb John Slidell, com a delegat de la Confederació 1861

Normalment eren designats dos o tres comuners Al començament del s XV el càrrec esdevingué permanent, i el comuner fou constituït president de la Comuna i defensor dels seus privilegis Fou anomenat també plegador

Defensor de l’especificitat de la civilització eslava, preconitzà la unitat dels pobles eslaus sota la direcció del rus Les seves teories facilitaren el desenvolupament del paneslavisme És autor de Rossiya i Evropa 1869

Defensor de la unió de txecs i eslovacs, fou designat primer ministre el 1935 Tractà de satisfer les reivindicacions de les minories, però, davant la intransigència dels sudets adscrits al nazisme, dimití 1938 poc temps abans que Hitler ocupés llur territori

Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada i germà del militar i poeta Francesc d’Olesa i Santmartí Defensor de la doctrina lulliana, escriví, sembla que en català, De salutari contemplatione , on parla de la vida i el martiri de Ramon Llull, i uns comentaris sobre l’art lulliana, tot inèdit