Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
blasquisme
Història
Moviment polític republicà del País Valencià centrat en la figura de Vicent Blasco i Ibáñez
i el seu diari El Pueblo
, i individualitzat cap al 1896, arran de l’ensorrada definitiva del federalisme de Pi i Margall.
El fort arrelament de moviments republicans al País Valencià contemporani ha estat una conseqüència de la manca d’industrialització, la qual ha dividit el país en dos blocs oposats les classes dominants, integrades per la pseudoburgesia agrícola que potencià, des de la segona meitat del s XIX, l’expansió de la citricultura, i que en el terreny polític sostingué el règim de la Restauració i el món de les classes populars que abraçava des de determinats sectors de la burguesia laica i de la petita burgesia fins a nuclis del semiproletariat i dels jornalers Atesa aquesta heterogènia composició…
conferències de Cervera
Història
Pactes de treva tinguts a Cervera (Segarra) el 1260 per tal de planejar la pau en la rebel·lió moguda contra el rei Jaume I per Àlvar, comte d’Urgell, secundada per Ramon Folc (V), vescomte de Cardona, i Guillem de Cervelló ( conspiració de Castelló de Farfanya
).
La pau definitiva fou signada aquell mateix any a Barcelona
beco
Història
Al s XVIII, immigrant temporal italià (sobretot piemontès i llombard) instal·lat a Catalunya com a hostaler, taverner o pastisser.
Els becos sostenien una dura competència amb els gremis catalans alguns arrelaren d’una manera definitiva
comtat d’Artois
Història
Jurisdicció feudal concedida en apanatge el 1237 per Lluís IX de França al seu germà Robert (1216-50).
Després de la definitiva incorporació de l’Artois a França, el títol de comte d’Artois fou concedit a alguns prínceps de la família reial
Guillem de Bas
Història
Cavaller de l’orde de la Mercè, del qual fou membre fundador.
Intervingué en les fundacions de Girona i de Perpinyà En morir el fundador, Pere Nolasc, el succeí en el càrrec de gran mestre 1267 i obtingué del rei Jaume I la ratificació definitiva dels béns de l’orde
Blaise de Monluc
Història
Literatura francesa
Militar
Militar i escriptor occità en llengua francesa.
Intentà de justificar la repressió que havia dut a terme a la Guiena contra els hugonots mitjançant unes lletres adreçades al rei, que foren la base de les seves Mémoires i que tingueren llur versió definitiva als Commentaires 1592
Samuel I de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (980-1014).
Aprofità el desordre intern de l’imperi bizantí i les campanyes d’aquest a Síria i Itàlia per intentar de restaurar l’imperi búlgar, del qual recobrà la part occidental El 986 derrotà Basili II de Bizanci, però fou vençut per aquest 1014 d’una manera definitiva
Histoire générale du Languedoc
Història
Obra cabdal de la historiografia del Llenguadoc, composta i publicada a París en 1730-45 pels benedictins maurins Claude Devic (o de Vic) i Jean-Joseph Vaissette, amb el títol d’Histoire générale de Languedoc avec les notes et pièces justificatives
.
Fou completada fins a la Revolució Francesa i publicada d’una manera definitiva sota la direcció de MEDelanier i anotada per MEMabille i MEBary, a Tolosa Llenguadoc per l’editorial Privat 1872-75 És d’un interès primordial per a l’estudi dels orígens de Catalunya
els Dos-cents
Història
Cos de milícia permanent creat a Mallorca l’any 1525 pel lloctinent Miguel de Gurrea i constituït per dues companyies d’infanteria a sou, a les ordres de dos capitans, nomenats pel lloctinent d’entre les classes privilegiades.
Era guarnició de la ciutat de Mallorca, però, en cas necessari, s’havia de desplaçar a qualsevol punt de l’illa Fou una de les mesures creades per tal de reforçar l’autoritat del lloctinent i garantir la definitiva liquidació de la revolta de les Germanies 1521-23
consell de suplicació
Història
Organisme de l’administració de justícia de Catalunya, organitzada el 1810 sota el domini napoleònic.
Estava format per tres consellers que presidien per torn i un secretari, destinat a comprovar que els processos resolts per la cort d’apellació no haguessin contravingut les antigues lleis del Principat ni les disposicions generals de la nova administració imperial Si aquest era el cas, el procés passava al governador general de Catalunya, que resolia en definitiva