Resultats de la cerca

Actuaven en nom del soldà de Constantinoble però, de fet, només la soldadesca, que els elegia, limitava llur autoritat

Lluità a la guerra dels Set Anys a favor d’Àustria Partidari de la Revolució Francesa, s’establí a París 1792 Escriví Il vero despotismo 1770, Ricerche sulla scienza dei governi 1790 i Lettres aux souverains sur la Révolution française 1793

Els més coneguts són els fasci dei lavoratori o fasci siciliani , estesos per tot Sicília 1892-93, de caràcter socialista i en lluita contra els latifundistes, i els fasci di combattimento , sorgits per iniciativa de Mussolini 1919, d’on nasqué el partit feixista feixisme

És autor de Sulle monete 1751-59, dins la línia del quantitativisme i del mercantilisme, i de Del Commercio Libero dei grani 1771, on es manifestà contrari als principis de la fisiocràcia i al lliure comerç del blat És autor també d' Antichità italiche 1788-90

Nebot del bisbe Melcior de Palau i Boscà, fou cartoixà d’Escaladei 1685, d’on fou procurador i visitador uns vint anys Investigà sobre la història de l’orde i deixà inèdits uns Annales priorum cartusiae Scalae Dei i unes Notitiae de rebus cartusiarum Hispaniarum , que s’han perdut quasi íntegrament

D’ideologia liberal, estigué implicat en la Conjuració dels Cavallers de la Llibertat i fou arrestat 1831 Cap de l’Esquerra subalpina al parlament del Piemont, des del 1848 estigué sempre a l’oposició Fou adversari de Cavour És autor de Canzoni piemontesi 1859 i dels drames Eudossia 1825 i Vitige re dei Goti 1840, entre altres obres

Són importants la seva traducció de l' Ase d’or , d’Apuleu, i especialment Prima veste dei discorsi degli animali 1540, traducció lliure d’una adaptació castellana del Pañcatantra Els Regionamenti d’amore foren concebuts, quant a l’estructura, a imitació del Decameron trenta-sis contes distribuïts en sis dies però només n'escriví la introducció, el primer dia i dos contes del segon

Participà en la guerra de Successió a favor de Felip d’Anjou Escriví obres sobre arqueologia, teologia, economia, història i literatura, no gaire profundes però ben documentades en destaca Verona illustrata 1732 Fou un dels fundadors del “Giornale dei Letterati” i de les “Osservazioni Letterarie” 1737-40 i el recopilador de Teatro italiano 1723, on aplegà 12 tragèdies d’èpoques anteriors Escriví la tragèdia Merope 1713, imitada per Voltaire i Alfieri, entre altres

Lluità per la República Partenopea i formà part del seu govern provisori, però amb l’ensulsiada d’aquella fou empresonat i ajusticiat Joveníssim, publicà un assaig de legislació romana, Nomotesia 1767 La seva obra cabdal és Saggi politici dei principi, progressi e decadenza della società 1785, tractat orgànic de filosofia històrica a l’estil del Vico, amb concepció cíclica del món primitiu i amb influències de l’escola escocesa i dels illustrats francesos

Es doctorà en ciències socials a la Universitat de Florència 1946, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins el 1976 i, novament, del 1992 al 1994 i on fou professor de filosofia moderna, lògica i doctrina de l’estat En aquesta mateixa institució, impulsà la creació de la primera facultat de ciències polítiques d’Itàlia, la Cesare Alfieri, que presidí en 1969-71 Des del 1976 exercí la docència als Estats Units, on fou professor de les universitats de Stanford, Yale, Harvard i Columbia Fou fundador i director de la Rivista Italiana di Scienza Politica 1971-2003 i editorialista del diari…