Resultats de la cerca

El 1253 s’oposà a unes deixes fetes per Pere de Puigverd i el seu fill Berenguer als templers de Gardeny Assistí a la cort de Lleida del 1273 Estigué en revolta contra el rei i l’infant Pere el 1274, però acabà sotmetent-se i obtenint el perdó Collaborà en la reducció de la revolta dels sarraïns valencians el 1276 Estigué al costat de Pere el Gran en lluita contra els francesos per l’agost del 1285, i formà part de la missió negociadora del tractat de Tarascó el 1291

Era fill de Guillem V de Castellvell i de Balasqueta de Vilademuls Fruí d’un gran prestigi durant el regnat d’Alfons I i de Pere I de Catalunya-Aragó Combatiu, el rei en persona hagué d’intervenir vers 1188-89 perquè deixés en llibertat el vescomte d’Urgell Ponç de Cabrera, que ell tenia presoner Amant de les festes i de la poesia, Ramon Vidal de Besalú el celebrà en una de les seves famoses composicions Estengué considerablement les seves possessions, principalment per Siurana de Prades En morir, de retorn de Terra Santa, l’heretà en la senyoria de Castellvell la seva germana…

Lluità al costat del comte Àlvar d’Urgell contra Jaume I de Catalunya-Aragó, signà la concòrdia del comte amb el de Foix 1256 i fou testimoni de les noces de Cecília de Foix amb Àlvar 1259 Fou enviat d’aquest al rei durant les discòrdies amb el vescomte de Cardona Tingué obligada Vilagrassa, per deutes de la cort 1264 És probablement un membre de la seva família el Bernat Ramon de Ribelles que fou castellà de Licata, a Sicília 1295 Jaume II el requerí per tal que deixés el servei del rei Frederic després del tractat d’Anagni Ell s’hi negà i li foren confiscats els béns a…

Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix,…

Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de Lleida perquè…

Descendent d’una família de jueus venecians que es traslladà a Anglaterra al s egle XVIII, fou elegit membre del parlament anglès el 1837, després d’haver-ho intentat anteriorment tres vegades, sense èxit El 1839 es casà amb Wyndham Lewis Políticament es decantà cap a l’ala radical del Tory Party, i el 1842 féu costat al moviment de la Young England Durant els primers anys de la seva carrera política fou un ferm defensor del proteccionisme, però acabà acceptant el lliure canvi com un fet consumat i intentà, com a mesura d’oportunisme polític, que el proteccionisme deixés d’ésser…

Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que confiava en el seu talent…

La fusió fou secreta fins després de les eleccions, que suposaren un èxit per al nou partit Aquest fou presidit per Bartomeu Robert i Ybarzábal, i en els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l’autonomia catalana dins l’Estat espanyol Com a vehicle d’expressió pública tenia el diari La Veu de Catalunya L’èxit assolit a les eleccions del 1901 no es repetí a les del 1903, i el partit feu crisi d’altra banda, la captació de sectors dretans empresa per la Lliga li llevà les simpaties de l’ala liberal, que se n'escindí 1904, la Lliga esdevingué, així, un partit específicament dretà,…