Resultats de la cerca

Es proposa d’oferir periòdicament espectacles en català per a nois i noies teatre, música, cinema, titelles, pallassos, etc, que els permetin de sintonitzar amb la cultura catalana i amb la cultura universal L’any 1980 es transformà en delegació funcional d’Òmnium Cultural i adoptà el nom de Moviment Rialles de Catalunya

Dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya, rebé el suport principalment del setmanari de Maurín Lucha Social 1919 El 1921 el comitè nacional de la CNT envià una delegació al congrés constituent de Moscou Arlandis, Ibáñez, Maurín, Nin després, Gaston Leval, on Nin restà com a membre del secretariat de la ISR El 1922, malgrat el predomini anarquista, el grup de “La Batalla” afavorí la creació d’uns comitès sindicalistes revolucionaris, que s’adheriren a la ISR i enviaren una delegació al tercer congrés 1924 Maurín, Jové, Trilles, Pérez Solís

Prengué el seu nom ‘delegació’ en record de la delegació organitzada per Zaġlul Paixà per tal d’exigir la fi del protectorat britànic 1919 Dirigit inicialment pel mateix Zaġlul, fou majoritari en les eleccions del 1924, i fou allunyat del govern per Farūq I el 1936 Després de l’esclatant triomf del 1950 estigué en el poder fins a la revolució del 1952, que fou prohibit Fou reconstituït l’any 1983 amb el nom de Partit del Nou Wafd Des d’aleshores ha seguit una trajectòria declinant bé que en les eleccions del 1984 fou, amb el 15% dels vots i 57 escons, la segona força…

Advocat Organitzà 1919 la delegació wafd per a demanar la fi del protectorat britànic egipci, i fundà el partit nacionalista del mateix nom Wafd Deportat a les Seychelles 1921-23, el 1924, amb el triomf electoral del seu partit, fou elegit primer ministre

Distingit en l’agitació política a l’Amèrica Central i a la Gran Bretanya Dirigí la delegació soviètica a Canton 1924 Fou conseller de Sun Yat-sen i participà en l’organització del Guomindang Per instigació de Chiang Kaishek fou expulsat de la Xina 1927 De retorn a l’URSS, desaparegué l’any 1951 Fou rehabilitat l’any 1956

Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau amb Trípoli 1784 i el 1792 fou cònsol general a l’imperi Otomà Participà en la fundació de la Societat Maonesa 1778, en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira , versificació d’una narració de Richard Steele Fou publicat a la Revista de Menorca 1931

El 1908 s’uní al moviment dels Joves turcs, però s’oposà després a les pretensions turques sobre Albània El 1914 derrocà el príncep Guillem de Wied, del qual havia estat ministre de la guerra i de l’interior, i s’erigí en president del govern provisional 1914-16 Presidí la delegació albanesa de pau a París 1919, on frenà les pretensions italianes sobre Albània Morí assassinat

Fou un dels fundadors del partit comunista del Vietnam 1930 i del Viet-minh 1941 Figura important de la República Democràtica del Vietnam, participà 1968-73, com a membre especial de la delegació d’aquesta, en les converses de París El tractat de pau que se'n derivà li valgué el premi Nobel de la pau —compartit amb Henry Kissinger—, que rebutjà Durant el període 1976-1986 fou membre del politburó del partit comunista del Vietnam

Era fill del comte Ramon I de Tolosa Pare i fill es trobaren lligats estretament a les lluites polítiques dels darrers anys de Carles II el Calb El 871 atorgà, per delegació de l’emperador, un precepte de concessió de béns fiscals a favor d’Alaó Pel febrer del 872 rebé de Carles el Calb el comtat de Carcassona-Rasès En caure en desgràcia davant l’emperador, fou atacat per Bernat Plantapilosa, comte d’Alvèrnia, que volia apoderar-se de Tolosa, i morí en la lluita

La seva base legal fou la delegació de poders feta per les corts de Lleida el 5 de desembre de 1460, arran de la detenció de Carles de Viana, a favor de la diputació del General facultant-la per a designar una comissió o consell adjunt Aquest fou elegit en una reunió celebrada a Barcelona el 8 de desembre, i constà de 27 membres nou de cada braç El 25 de febrer de 1461 fou ampliat amb 27 membres més, fent, així, amb els tres diputats i els tres oïdors, un total de 60 membres, que en el transcurs de la guerra variaren constantment Deixà d’existir per l’octubre del 1472 després de…