Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
usura
Història
Dret penal
Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència.
A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès abusiu…
valedor | valedora
coroça
Història
Cucurulla infamant, de paper engrutat, que hom solia posar, ensems amb la gramalleta
, als condemnats per la inquisició.
Solien anar pintades amb motius referents al delicte comès o a la pena imposada les més infamants eren de color groga
procés de Nuremberg

Jutges del tribunal militar internacional del procés de Nuremberg (20 de novembre de 1945)
© United States Holocaust Memorial Museum
Història
Judici celebrat a Nuremberg per un tribunal militar internacional (britànic, francès, rus i nord-americà) contra vint-i-quatre membres del partit nazi i vuit organitzacions, acusats de crims de guerra (20 de novembre de 1945 — 1 d’octubre de 1946).
El veredicte condemnà a ésser penjats Göring, que se suïcidà la vigília de l’execució 16 d’octubre, Ribbentrop, Rosenberg, Frank, Frick, Streicher, Sauckel, Seyss-Inquart, Kaltenbrunner, Keitel i Jodl RLey se suïcidà per l’octubre del 1945, el cas de Krupp fou examinat a part, i Bormann, fugitiu, fou condemnat per contumàcia foren sentenciats a presó Dönitz, Raeder, Kvon Neurath Funk, Speer, Bvon Schirach i Hess Foren absolts Schacht, Fritsch i Fvon Papen Quatre organitzacions foren condemnades el partit nazi, la Gestapo, les SS i el SD Servei de Seguretat El veredicte permeté a l’ONU de…
bausador | bausadora
Alfons d’Aragó
Història
Fill natural d’Alfons II de Nàpols i de Trusia Gazzella.
Lluità el 1495, durant l’ocupació francesa, pel retorn del seu germanastre Ferran II el 1497 fou lloctinent general de l’Abruç L’any següent fou establert el seu matrimoni amb Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, per tal de refermar els lligams entre Nàpols i la cort pontifícia Rebé del seu pare, en aquesta ocasió, el títol de duc de Bisceglie i príncep de Salern, i s’establí a Roma La política filofrancesa del papa deteriorà, però, les relacions entre aquest i la cort napolitana el 1500 Alfons d’Aragó fou ferit greument a les escales de Sant Pere del Vaticà i, quan encara guaria de…
fautor | fautora
Història
Dret català
Als s. XIII-XVIII, coautor, còmplice o encobridor d’un delicte.
Cristina de Borbó i Grècia
Història
Infanta d’Espanya, de nom complet Cristina Federica Victòria Antònia de la Santíssima Trinitat de Borbó i Grècia.
Segona filla de Joan Carles I i Sofia de Grècia i germana del rei Felip VI d’Espanya El 1988 fou membre de la representació espanyola de l’equip de vela als Jocs Olímpics de Seül Llicenciada el 1989 en ciències polítiques per la Universidad Complutense de Madrid, cursà un màster en relacions internacionals a la Universitat de Nova York 1990 Resident a Barcelona, hi representà la Casa Reial espanyola en actes protocollaris L’octubre del 1997 es casà a Barcelona amb l’exjugador del primer equip d’handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin , amb el qual compartí el títol de ducs de Palma, que…
vergonya pública
Història
Pena o càstic que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte.
Normalment els lladres solien estar-se a la porta de les esglésies sostenint amb la mà l’objecte robat Els condemnats per la inquisició solien posar-se la gramalleta o bé anaven encaputxats i amb una argolla al coll
Bernat de Cabrera
Història
Vescomte de Cabrera (1328-43 i 1349-50) (Bernat II de Cabrera) i de Bas (1335, 1352-54).
Es casà ~1321 amb Timbor de Fenollet, filla del vescomte d’Illa i de Canet Heretà el vescomtat de Bas del seu parent Hug d’Empúries 1335, però poc temps després el cedí al rei Pere el Cerimoniós, a canvi de Cànoves i Bell-lloc El 1343 es retirà al monestir de Sant Salvador de Breda i cedí el vescomtat de Cabrera al seu fill Ponç IV, però Pere III el feu conseller seu 1347 i el dugué a Aragó Allí derrotà els nobles de la Unió aragonesa Épila, 1348 i poc després, a Mislata, els de la Unió valenciana Mort el seu fill Ponç IV 1349, cedí el vescomtat de Cabrera a Bernat III Bernat de Cabrera , un…