Resultats de la cerca

Era denominat Monseigneur , sense cap més qualificatiu, talment com el germà del rei era Monsieur

El vogtat més característic fou el territori entre Saxònia i Baviera, que precisament s’ha denominat Vogtland, administrat amb caràcter hereditari pel llinatge dels Weida

Més tard fou denominat ducat de Mandas i Vilanova Passà als Hurtado de Mendoza, als Zúñiga, als Pimentel, als Téllez-Girón, als Brunetti i als Fernández de Henestrosa

Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, que es cognomenaren Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón Els ducs de Sessa i Somma tenien palau a Barcelona, al carrer Ample Aquest fou conegut com a palau dels Ducs de Sessa i denominat palau Larrard des que aquesta família l’adquirí el 1799

Comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benaer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques després erigit en comtat, Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans 1386 havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils A la mort de l’onzè vescomte 1655 passà als Sabata de Calataiud, als Azlor de Aragón i als Silva Havia estat també denominat vescomtat de Manzanera i de Vilanova de Xelva Actualment rep el nom de vescomtat de Vilanova

Durant el s XIII el rei nomenà un procurador general per a cadascun dels seus estats al Principat i als regnes d’Aragó i de València, la procuració era detinguda per membres de la noblesa Al s XIV tendí a vincular-se a una persona de la família reial, normalment el primogènit, que reuní a les seves mans totes les procuracions generals i fou denominat portantveus de procurador general Aquest actuava a través de lloctinents nomenats per ell o pel rei que depenien directament d’aquest i als quals eren adjudicats certs drets Era assistit per una cúria formada per un assessor i…

Fill d’una família benestant, estudià al collegi dels agustins d’El Escorial el 1900 es doctorà en dret a la Universitat de Madrid Fou, per oposició, alt funcionari de la Direcció General de Registres, i exercí els càrrecs de secretari de l’Institut de Dret Comparat i de secretari de l’Ateneu de Madrid 1913-19, del qual fou elegit president el 1930 El 1911, una beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis li permeté de realitzar el seu primer viatge a França, la vida política i intellectual de la qual arribà a conèixer profundament, cosa palesa ja en el seu primer llibre Estudios de política…

Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de…

El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra Algunes de les lleis promulgades anteriorment foren modificades, suspeses o anullades de fet La reforma agrària fou interrompuda, i una moderada reforma preconitzada pel ministre demòcrata-cristià, Manuel Giménez Fernández, fou combatuda pels grans propietaris agrícoles Molts salaris foren reduïts a la quantia d’abans de la proclamació de la república i…

La ciutat de València era regida per quatre jurats a partir d’un privilegi de Jaume I del 1245 El 1278 Pere el Gran n'augmentà el nombre a sis dos de la mà major, dos de la mà mitjana i dos de la mà menor, però la cort de València del 1283 confirmà el privilegi anterior El 1321 Jaume II tornà a augmentar el nombre a sis dos cavallers o generosos i quatre ciutadans, sistema que perdurà fins a la Nova Planta, llevat dels anys 1520-21, que el govern estigué a les mans de la Germania valenciana, que imposà que dos dels jurats ciutadans fossin un artista i un menestral L’elecció tenia lloc la…