Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
deposició
Història
Privació d’una dignitat o càrrec.
Fou utilitzada a l’edat mitjana com a arma de pressió sobre els sobirans Algunes vegades la noblesa revoltada recorria a la disposició del rei, com s’esdevingué amb Alfons X de Castella 1282 i Enric IV 1645 de Castella i amb Joan II de Catalunya-Aragó 1462
Boleslau II de Polònia
Història
Rei de Polònia (1058-79).
Fill i successor de Casimir I Les divergències amb el clericat, sostingut per l’oligarquia laica, li provocaren l’excomunió i la deposició per part del papa, i hagué de refugiar-se a Hongria
Eudòxia
Història
Emperadriu d’Orient, muller de l’emperador Arcadi (395).
Contribuí a la caiguda d’Eutropi i exercí una gran influència sobre el seu marit El seu luxe i les frivolitats de la cort foren atacats per Joan Crisòstom, però Eudòxia n'aconseguí la deposició i després l’exili
Midḥat Paixà
Història
Estadista otomà.
Exercí importants funcions administratves a Síria, Rumèlia i Bulgària 1857 Nomenat visir 1861, organitzà el consell d’estat 1868 i fou governador de Bagdad 1869 i gran visir 1872 Acusat de la deposició i l’assassinat d’Abdülaziz 1876, fou deportat i executat
Adolf I de Germània
Història
Rei de Germània i dels Romans (1292-98), de la família dels Nassau.
Fou elegit en una revolta dels electors contra els Habsburg, a la mort de Rudolf I d’Habsburg L’aliança amb Eduard I d’Anglaterra 1294 contra Felip IV de França i el desig de reforçar l’autoritat imperial contra els grans senyors feudals provocaren la reacció dels electors Fou destronat a Magúncia és el primer cas de deposició feta sense intervenció del papa, vençut i mort lluitant contra Albert d’Habsburg
Mahmut II
Història
Soldà otomà (1808-39).
Assolí el poder durant la revolta dels geníssers deposició de Mustafà IV i assassinat de Selim III Hagué d’acarar-se amb els russos, que s’annexaren Bessaràbia pau de Bucarest, 1812, i amb diverses insurreccions als Balcans independència de Grècia, el 1819, i de Sèrbia, el 1820 Enfrontat amb Ibrāhīm Paixà , que l’havia ajudat contra Grècia, hagué de cedir-li Síria i Adana Reorganitzà l’exèrcit i executà nombrosos geníssers dissidents
Constantí VI
Història
Emperador bizantí (780-797).
Associat 776 al seu pare Lleó IV, el succeí sota la regència de la seva mare Irene 780-790 Aquesta, finida la tutoria, volgué mantenir la iniciativa en el govern i sabé treure partit de la impopularitat del seu fill a causa de les segones noces amb Teòdota 795 després de divorciar-se de Maria Fou traït i lliurat a Irene, que el féu eixorbar, i regnà després de la seva deposició Durant la regència d’Irene tingué lloc, a Nicea, el setè concili ecumènic 787
Lajos Kossuth
Història
Política
Polític hongarès.
Fou el principal cap de la revolució democraticoburgesa del 1848 a Hongria Primer ministre, abolí el feudalisme i proclamà la independència de la república hongaresa 1849, de la qual fou l’únic president Bé que féu proclamar per la Dieta la deposició dels Habsburg abril del 1849, les tropes austrorusses derrotaren l’exèrcit hongarès Kossuth s’exilià a Turquia i després a Itàlia, on establí contactes amb Mazzini i Garibaldi, amb l’esperança de promoure alhora la independència d’Itàlia, Polònia i Hongria Des de l’exili s’oposà categòricament al compromís austrohongarès del 1867
Pahlawī
Història
Dinastia imperial de l’Iran.
Fundada el 1925 pel general Rida Khān, a conseqüència de la deposició del xa Ahmad, la seva instauració amb el nom de Reza I significà la fi de l’antiga Pèrsia modernització i industrialització general del país, construcció d’escoles i hospitals, lleis d’emancipació de la dona, etc Obligat a abdicar arran de la Segona Guerra Mundial, el succeí 1943 el seu fill Muḥammad Ridā Muḥammad Reza de l'Iran , el qual aconseguí finalment descendència masculina 1960 amb el tercer matrimoni Farah Diba, però fou derrocat per la revolució islàmica 1979 i morí a l’exili el 1980 El seu fill es…
Francesc d’Aranda
Història
Cavaller aragonès.
Visqué a la cort de Pere el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran 1389 a fi que la successió recaigués en l’infant Martí Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa Administrà també els béns de Maria de Luna El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli a València Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII,…