Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Praguerie
Història
Nom donat a la rebel·lió senyorial francesa contra el rei Carles VII (1440), per la seva semblança amb la dels hussites de Praga.
Una part de la noblesa, inquieta pel progrés de l’autoritat reial, sobretot en l’aspecte militar, s’alçà, comandada pel duc de Borbó i el delfí Lluís, però fou derrotada pel rei i amnistiada
partida del Requetè
Història
Nom amb el qual fou coneguda la partida manada per Pasqual Cucala i Joaquim Santés per terres del País Valencià i del Principat, durant la tercera guerra Carlina.
Inicià la seva actuació al Maestrat i es dedicà sistemàticament a la destrucció de línies telegràfiques i ferroviàries Posteriorment assaltà diverses ciutats derrotada a Iecla Múrcia, la majoria dels seus components es dispersaren o es refugiaren a França 1874
Boudicca
Història
Reina icènia.
Muller de Pramtag, rei dels icenis, poble de l’est d’Anglaterra, en dirigí la revolta contra els romans quan el seu marit els havia obert les portes del país Derrotada per les tropes romanes dirigides per Suetoni Paulí, se suïcidà
Fredegunda
Història
Reina de Nèustria.
Tercera muller del rei Khilperic I de Nèustria i Soissons Conspirà contra Audovera i Galsvinta, primera i segona muller, respectivament, d’aquest, i es casà amb ell 567 La seva vida fou un seguit d’assassinats i de guerres contra la reina Bruniquilda, muller del seu cunyat, el rei Sigebert I d’Austràsia, i germana de Galsvinta, que finalment fou derrotada
Abū Yaḥyà Muḥammad ibn Hāšim
Història
Governador tugíbida de Saragossa.
Ajudà ‘Abd al-Raḥmān III contra els cristians 934 però el 937 es reconegué tributari de Ramir II de Lleó Aquest rei, el de Navarra i Abū Yaḥyà formaren un bloc contra ‘Abd al-Raḥmān però aquest vencé la coalició i obligà Abū Yaḥyà a sortir-ne El 939 Abū Yaḥyà formà part de la gran expedició musulmana derrotada a la batalla de Simancas, on caigué presoner de Ramir II de Lleó
Danilo II de Montenegro
Història
Vladic de Montenegro (1851-52), primer gospodar de Montenegro (1852-60).
Membre de la dinastia Petrovič-Njegoš, succeí el seu oncle Pere II Sostingut pels russos, secularitzà el poder i atacà els turcs, que reaccionaren enèrgicament El 1856 Turquia hagué de cedir davant la intervenció austríaca i, al congrés de París 1856, Danilo decidí la independència de Montenegro amb l’ajut de Napoleó III Una expedició de càstig turca fou derrotada a Grahovo 1858 i el soldà hagué de cedir territoris Morí assassinat
Evàgores I
Història
Rei de Salamina de Xipre.
Expulsats els fenicis que dominaven la ciutat, hi fou entronitzat pels grecs 410 aC i el seu domini s’estengué per gairebé tota l’illa Enemic dels perses, s’alià amb Atenes i Egipte ajudà els atenesos contra Esparta i els armà una flota, que derrotà l’espartana a Cnidos 394 Després de la pau d’Antàlcides 387 la seva esquadra fou derrotada pels perses a Cítion 381, i Evàgores fou obligat a reconèixer la sobirania persa sobre l’illa
Felix von Schwarzenberg
Història
Polític i príncep austríac.
Germà de Karl Philipp von Schwarzenberg, fou ambaixador a Nàpols 1846-48 i nomenat canceller després d’haver facilitat l’ascensió a la corona de Francesc Josep I per abdicació de l’emperador Ferran I S'enfrontà amb èxit a la revolució del 1848 i traslladà a Kremsier l’Assemblea Nacional, que va dissoldre tot seguit maig del 1849 Portà a terme una política conservadora a la qual s’oposà Hongria, que fou derrotada amb l’ajut dels croats i dels russos Vilagos, 1849 Fracassà en intentar l’admissió d’Àustria en la Confederació Alemanya 1849
Josep Maria Serraclara i Costa
Història
Republicà.
Germà de Gonçal Serraclara i Costa Advocat, s’afilià al partit federal orgànic El 1891 passà al partit centralista de Salmerón El 1901 fou regidor de Barcelona i signà el manifest d’Unió Republicana a Catalunya Vers el 1905 s’uní al lerrouxisme formà part de la derrotada candidatura antisolidària en les eleccions a diputats a les corts d’abril del 1907, i el 1909 fou regidor i cap de la majoria radical a l’ajuntament Fou també tinent d’alcalde Tingué una gran fama com a advocat defensor de processats polítics aconseguí l’absolució de Ramon Sempau
batalla de Lepant
Història
Militar
Combat naval que s’esdevingué el 7 d’octubre de 1571 al golf del mateix nom, suscitat per les potències integrants de la Lliga Santa contra Turquia, a causa de l’expansió d’aquesta per la Mediterrània oriental.
La presa de Nicòsia 1570 i l’atac contra Venècia 1571 per part dels turcs induïren la monarquia hispànica, els Estats Pontificis i Venècia a coalitzar-se Lliga Santa i a formar una flota —amb participació de naus catalanes i de marineria dels Països Catalans— de prop de 280 vaixells i de 30000 homes, que partí de Messina, dirigida pel capità general, Joan d’Àustria , sota comandament virtual de Lluís de Requesens i de Zúñiga La flota turca, superior, fou derrotada La lluita durà unes cinc hores, i hi moriren uns 35000 homes —un terç, de la Lliga—, però Turquia se'n refeu aviat…