Resultats de la cerca

Exiliat temporalment a Nèustria, perquè caigué en desgràcia, assumí de nou el càrrec, a la mort de Dagobert 639, durant el regnat de Sigebert II

Burgmestre de Dordrecht 1666, fou diputat i collaborador del seu germà Jan de Witt Arrossegat per la caiguda en desgràcia del seu germà, fou empresonat i morí, juntament amb ell, en un aldarull

Participà activament en la presa del poder per part de Caterina II Collaborà en la revista Nevinnoje upražnenije  ‘Exercici innocent’ Fou directora de l’acadèmia de ciències i presidenta de l’acadèmia russa Caigué en desgràcia per desacords amb l’emperadriu Escriví en francès les Memoirs of the Princess Dashkow Written by Herself 1840, que foren publicades en anglès

Membre del Partit Comunista 1921, formà part del Comitè Central 1929 i de l’Assemblea Nacional 1935 Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb els partisans eslovacs Després de la guerra fou nomenat secretari general del partit i vice-primer ministre 1948 Caigut en desgràcia 1951, fou destituït i executat, acusat d’ésser agent sionista i espia de les potències occidentals L’any 1963 fou rehabilitat

Planejà l’atac amb cotxes blindats a través de les Ardenes que, adoptat per Hitler, donà la victòria als alemanys sobre França el 1940 Prengué Sebastopol 1942 i fou nomenat mariscal fracassà en un intent de prendre Leningrad 1942, però, traslladat a Ucraïna, aturà els soviètics i reprengué Khàrkiv 1943 Caigut en desgràcia, fou destituït 1944 Fet presoner pels britànics el 1945, fou empresonat fins el 1953 i, el 1955, publicà unes memòries

Fill d’Antonio Trivulzio i de Francesca Visconti  Condottiere , fou enviat dels Sforza en ajut de Lluís XI de França 1465, i també de Pere de Mèdici, del marquès de Montferrat i dels senyors de Correggio Després d’un viatge a Terra Santa, anà al Piemont a lluitar contra el duc de Borgonya 1476 Formà part del consell de regència del duc Joan Galeàs I i comandà una expedició contra els genovesos rebels 1477, contra els Pazzi florentins 1478 i contra el duc Lluís I de Milà 1479, amb el qual acabà unint-lo una certa amistat Lluís I l’envià en ajut de Ferran I de Nàpols per a dominar els barons…

Era molt jove quan la desgràcia caigué sobre la seva família el 1463 Foragitat, amb la seva mare i el seu germà Acard, de les baronies paternes per Joan II, visqué en terra addicta, on fou fet patge del rei-conestable Pere IV El 1490 es casà amb Joana de Ballester Acabada la guerra, pledejà inútilment a les corts de 1473-79 pel retorn de les baronies que Joan II havia donat al seu oncle Antoni de Cardona-Anglesola

Duc de Rivoli i príncep d’Essling General el 1793, decidí les batalles de Lodi i de Rivoli derrotà els russos a Zuric 1799 i defensà Gènova 1800 Mariscal des del 1804, es distingí a Essling i a Wagram però, enviat a Portugal, no pogué rompre les línies de Welington a Torres Vedras i lliurà la batalla, sagnant i indecisa, de Fuentes de Oñoro 1811 Home intelligent i coratjós, caigué en desgràcia a causa de la seva rapacitat

Es considera que moderà, en part, el comportament impulsiu d’aquests Fou cap de la conspiració dirigida per Agripina amb el fi de donar l’imperi al seu fill Neró en morir Claudi Dirigí una política de collaboració amb el senat que contrarestà la influència dels favorits de Claudi L’evolució particular de Neró anà separant l’emperador de les actituds mantingudes per Burre i Sèneca, i amb l’assassinat d’Agripina, Burre caigué en desgràcia i morí 62 dC

Conseller d’Alfons III de Catalunya-Aragó, caigué en desgràcia de la reina Elionor de Castella, en oposar-se a la partició dels regnes, i romangué fidel a l’infant Pere, contrari a aquesta divisió 1332 Rei aquest Pere III, li confià delicades missions de govern, com fer d’ambaixador de Mallorca a l’inici de la lluita contra Jaume III 1336 Per la seva fidelitat al rei, la Unió aragonesa el destituí del càrrec de camarlenc 1347 Del 1351 al 1360 fou procurador general de València