Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
soldanat de Delhi

Mapa històric del soldanat de Delhi
© fototeca.cat
Història
Principat musulmà fundat el 1192 i destruït a la fi del s XIV.
En fou el primer soldà l’esclau i general turc Quṭb al-Dīn Aybak, el qual, entre el 1175 i el 1194, havia conquerit el país El 1206 es proclamà independent D’aquesta manera l’islam s’establí permanentment al nord de l’Índia Aybak fundà el període anomenat dels reis esclaus , que es prolongà fins el 1290 Iltutmish 1211-36 estengué el territori en lluita amb els caps Rajput, contraris al domini estranger Després d’uns quants anys d’inestabilitat provocada pel perill mogol, la dinastia dels Khaljī 1290-1320 reduí a vassallatge els principals regnes hindús del sud 1307-12 i frenà les incursions…
bucentaure
Història
Nom amb què era conegut, ja el 1252, el vaixell d’aparat de la república de Venècia utilitzat en actes solemnes, notablement en la cerimònia de l’esposori del dux amb la mar el dia de l’Ascensió.
El darrer bucentaure fou destruït pels francesos el 1798
Pere Marcó
Història
Guerriller.
Lluità contra Napoleó en la guerra del Francès Adherit a la causa carlina, lluità tota la primera guerra Carlina, i no acceptà la pau de Bergara 1839 Refugiat a Castellot març del 1840 amb les seves tropes, resistí tenaçment els atacs d’Espartero, Concha i DDulce, fins que, destruït el castell, es rendí
‘Abd al-Raḥmān ibn Rustum
Història
Imam de Tāhert.
D’origen persa, fou governador de Qayrawān durant l’ocupació dels berbers harigites 758 Expulsat per l’exèrcit califal, es dirigí a l’oest, i el 761 fundà la ciutat de Tāhert, des d’on consolidà un regne harigita independent de Bagdad, regit per la dinastia rustemita fins el 908, any en què fou destruït per berbers xiïtes
Eduí I de Northúmbria
Història
Rei de Northúmbria (616-633).
Fill del rei de Deira Primer rei cristià de Northúmbria, batejat pel bisbe de York Aliats Catwallon de Galles i el rei Penda de Mèrcia, envaïren el seu regne l’exèrcit d’Eduí fou destruït, i moriren ell i el seu fill Venerat com a sant a l’edat mitjana, hom en celebrava la festa el 4 d’octubre
Entremont
Història
Antic oppidum celta, a Provença, capital dels salis, l’origen del qual es remunta al s. III aC.
Rebé les influències dels grecs de Marsella i dels ligurs, i es dividia en dos barris, separats per un mur transversal l’alt de tipus residencial, amb cases hellenístiques i el baix de classes modestes Destruït pels romans el 123 aC, hi resten ruïnes d’un santuari, on hom ha trobat escultures d’influència clàssica però que conserven la primitiva expressió feroç de les estàtues de menhir de què procedeixen Hom el començà a excavar el 1946
fort Marlborough

Aspecte de la muralla del fort Marlborough
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Història
Antic fort complementari del castell de Sant Felip, dins el terme des Castell (Menorca), bastit el 1710, en època anglesa, damunt la cala de Sant Esteve.
Pràcticament excavat a la roca, era poc visible per l’enemic Té forma poligonal de set costats La fortificació patí dos assetjaments, el dels francesos 1756 i el dels espanyols 1782, any aquest darrer en què fou ordenada la seva destrucció Entre el 1798 i el 1802 fou reconstruït pels anglesos, i de nou fou destruït el 1802 quan Menorca passà definitivament a la corona espanyola El seu nom prové del general John Churchill, duc de Marlborough
Ernest Henry Shackleton
Geografia
Història
Marí i explorador irlandès.
L’any 1901, amb el vaixell Discovery , prengué part a l’expedició a l’Antàrtida, manada per Scott Més tard 1909, en un intent d’atènyer el pol sud, arribà fins als 88° 23’ de latitud S En una altra expedició a les regions antàrtiques 1914, el seu vaixell Endurance fou destruït pel glaç mar de Weddell Morí durant un altre viatge a l’Antàrtida Relatà els seus viatges en obres com The Heart of the Antarctic
Enserune
Història
Antic oppidum preromà proper a Nisan, al Bederrès (Llenguadoc), habitat del sVI aC al I aC i voltat de diverses muralles successives.
Hi ha restes de columnes, grans sitges excavades, vasos grecs amb figures vermelles, etruscs, campanians i imitacions locals de ceràmica ibèrica La població del s VI aC de pescadors i agricultors, es relacionava amb la de la costa catalana Vers el 550 aC entrà en contacte amb el món hellènic Al darrer quart del s V aC una veritable població urbana substituí les antigues cabanes l’idioma era l’ibèric Més tard entrà en contacte, cada cop més estret, amb el món cèltic Destruït, sembla, pels cimbres, no l’afectà gaire la colonització romana Hi ha un museu
búlgar del Volga
Història
Individu de la fracció del poble búlgar que remuntà el Volga al s VII i s’establí prop de la confluència d’aquest riu amb el Kama, on constituí un estat que perdurà fins al s XII.
Convertits a l’islam al s IX, formaren diverses hordes, de les quals solament una pot ésser considerada búlgara Llur situació excepcional, a la cruïlla d’importants rutes comercials —especialment la que seguia el Volga, es prolongava vers Bagdad i posava aquesta ciutat en connexió amb les zones del nord d’Europa—, donà una gran puixança al seu comerç La ciutat principal, Bulgar, esdevingué el mercat més important del curs mitjà del Volga Els búlgars del Volga tingueren friccions constants amb els prínceps de Kíev, i llur estat fou destruït per Bātū 1237 i sotmès a l’Orda d’Or