Resultats de la cerca

La dieta germànica Reichstag era d’origen carolingi, i era convocada per l’emperador del Sacre Imperi, el qual fixava també el lloc de reunió hi assistien bisbes, abats, ducs, comtes, alguns senyors feudals designats i, des de mitjan segle XIII, representants de les ciutats Consolidada per la Butlla d’Or  de Carles IV del 1356, comprenia tres collegis el dels electors, el dels prínceps i el de les ciutats imperials Els temes eren discutits per collegis i sotmesos a l’assemblea general, que els votava les conclusions havien d’ésser ratificades per l’emperador Desaparegué el 1806…

La primera, convocada per Carles V el 1526, després de la victòria de Pavia, decidí que fins a la celebració d’un concili cadascú es podia comportar en consciència davant Déu i l’emperador, i que la religió del propi territori restava a la lliure determinació de cada senyor La segona, celebrada el 1529 març-abril, presents els 7 electors, decidí que l’edicte de Worms tenia validesa i abrogà la dieta anterior On havia entrat la reforma, doncs, hom no podia fer més innovacions hom sollicità, així mateix, un concili a Alemanya, i foren prohibides les doctrines contra l’eucaristia…

Creada al congrés de Viena 1815 i presidida per Àustria, funcionava com una assemblea federal, però disposà dels recursos financers i militars necessaris Les rivalitats entre Àustria i Prússia, després de la victòria prussiana a Sadová 1866, portaren a la dissolució de la Confederació i de la dieta

Malgrat les pressions del nunci GAleandro, hi fou escoltat Luter, ja excomunicat, el qual reconegué les seves obres i es negà rotundament a la retractació que l’emperador li exigia en conseqüència fou publicat contra ell el bannum proscriptionis , que fou mal acollit i no aplicat Carles V hi obtingué l’ajut dels prínceps contra Francesc I, i hi fou nomenat un consell de regència, presidit pel germà de Carles, Ferran, arxiduc d’Àustria, a qui foren assignats els dominis hereditaris dels Habsburg

Fou casada 1715 amb el landgravi Frederic I de Hessen-Kassel En morir el seu germà Carles XII, per a poder-lo succeir hagué de concedir amples poders a la dieta en forma d’una nova constitució El 1720 l’aristocràcia, que controlava la dieta, proclamà sobirà el seu espòs Frederic I de Suècia , i ella hagué d’abdicar

Fill del landgravi Guillem II, assumí el poder el 1518 Hagué de sotmetre la noblesa 1522, reprimí una revolta camperola 1524 i implantà la Reforma en els seus estats A la dieta d’Espira del 1526 assolí de l’emperador Carles V la llibertat religiosa però quan aquest la revocà, a la dieta del 1529, s’hi enemistà i s’adherí a la lliga d’Esmalcalda 1531, de la qual fou cap Vençut per Carles V a Mülhberg 1547, en fou presoner fins el 1552

Sorgí com a resposta als acords de la dieta d'Augsburg 1530 El fet que Carles V hagués de lluitar en diferents fronts diferí la solució del problema protestant, com és palès en la pau de Nuremberg 1532, per la qual l’emperador ajornava el compliment dels acords de la dieta Però després del tractat de Crépy i de la treva amb els turcs, Carles V s’enfrontà als protestants guerra d’Esmalcalda , 1546 i els derrotà a Mühlberg 1547 Aquesta victòria comportà imposicions per als vençuts, però en l’aspecte religiós i polític no fou avantatjosa per a la causa imperial

Entrà a la dieta 1847 i participà en la revolta contra Àustria 1848 En avortar el moviment d’independència hongarès s’exilià a París 1849, on romangué fins que l’emperador Francesc Josep l’amnistià 1858 Fou novament membre de la dieta 1861 i vicepresident de la cambra de diputats 1865 Intervingué en la signatura del compromís constitucional austrohongarès del 1867 Del 1867 al 1871 fou primer ministre de l’imperi austrohongarès i des del 1871 fins al 1879 ministre d’afers estrangers Durant la guerra Francoprussiana 1870-71 mantingué la neutralitat austríaca i…

Ambaixador rus a Polònia 1763-69, aconseguí convertir Polònia en un protectorat rus dieta del 1768 Participà en les guerres contra Turquia 1771 i en el tractat de Küçük-Kaynarca 1774 Fou governador d’Estònia i Livònia 1794