Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
arbre de la llibertat

Arbre de la llibertat de Llançà
Oficina de Turisme de Llançà
Història
Arbre plantat en un lloc públic com a emblema de la llibertat conquerida.
Costum iniciat a França durant la Revolució 1789, fou reprès durant les revoltes del 1830 i del 1848, i es difongué aviat per Europa i Amèrica A Catalunya actualment es conserven el d’Arbúcies 1868 i el de Llançà 1870
Guillaume-Léon du Tillot
Història
Polític francès.
Marquès de Felino Al servei de Felip V a Espanya 1730-48, fou nomenat ministre dels Borbó del ducat de Parma 1748-71 Partidari del despotisme illustrat, impulsà una política de reformes polítiques i socials, expulsà els jesuïtes del ducat 1767 i difongué les idees de la Illustració
Guillaume Farel
Història
Reformador.
Fou deixeble, a París, de Lefèvre d’Étaples i, juntament amb ell, collaborà amb Briçonnet, bisbe de Meaux 1521 Adherit al luteranisme 1523, fou un home d’acció i un predicador eficaç Publicà la primera litúrgia en llengua francesa, i difongué la Reforma a Basilea 1524, Berna 1529 i Ginebra 1532, on cridà Calví 1536, amb qui hagué d’abandonar la ciutat 1538 i retirar-se a Neuchâtel El 1558 es casà amb Maria Torel
Owain Glyn Dwr
Història
Príncep gal·lès.
Descendia dels reis de Powys i, en conflicte amb els senyors de les marques, li foren confiscades les terres per Enric IV d’Anglaterra, cosa que l’impulsà a la rebellió A causa de la debilitat de la nova dinastia anglesa dels Lancaster, obtingué alguns èxits i difongué la revolta, ja de caràcter nacional, per tot el País de Galles Les lluites de faccions li permeteren de trobar aliats a Anglaterra mateix La rèplica anglesa, sota la direcció del príncep de Galles Enric el futur Enric V d’Anglaterra, començà el 1409 Encara que perdé posicions importants, resistí fins a la mort
Emmeline Pankhurst

Mrs Pankhurst, líder sufragista.
© Fototeca.cat
Història
Feminista anglesa.
El 1894 fundà la Women's Franchise League, amb la qual aconseguí que les dones casades poguessin votar a les eleccions locals, bé que no al parlament Més tard, el 1903, fundà la Women's Social and Political Union WSPU, i el 1905 abandonà el partit liberal Empresonada tres vegades 1908-09 per la seva militància, durant la Primera Guerra Mundial difongué el sufragisme als EUA, Rússia, el Canadà i Austràlia Elegida 1926 diputada conservadora a la Cambra dels Comuns, la seva salut li impedí de prendre possessió del càrrec Poques setmanes després de la seva mort, fou establert el vot…
Pere Valdès
Història
Nom donat erròniament en documents tardans (a partir del 1368) a Valdo, reformador i iniciador del moviment dels valdesos.
Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus…
Antonio Royo Villanova
Història
Política
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i polític aragonès.
Catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Valladolid 1895, fou amb el partit liberal diputat a corts 1911,1916 i senador 1914, 1917, 1919, 1921-22, director general de primer ensenyament 1913, 1916 i conseller d’instrucció pública 1920 Es negà a prestar suport a la Dictadura de Primo de Rivera i en 1931-36 fou diputat del partit agrari en les corts republicanes i ministre de marina el 1935 Capdavanter del centralisme espanyolista, difongué aquest ideari en llibres i pamflets La descentralización y el regionalismo , 1900 El problema catalán , 1908 Por la nación única…
arqueologia industrial
Història
.
Branca de la història que estudia el passat industrial de les societats Malgrat la denominació, com a camp de coneixement històric no es limita, ni molt menys, a l’estricta aplicació del mètode arqueològic ans es fonamenta en la història de l’art, la història econòmica i de la tècnica, etc El concepte d’arqueologia industrial es difongué durant la dècada dels seixanta, havent-ne estat les universitats britàniques les principals impulsores Als Països Catalans s’introduí cap al final dels anys setanta Cal considerar l’arqueologia industrial com un fenomen característic de les…
Masinissa
Història
Rei de Numídia.
Fill del rei Gaia, fou enviat a Hispània en ajut dels cartaginesos contra els romans Tornà a l’Àfrica el 206 aC i lluità per la possessió del regne patern, que li havia estat usurpat, però resultà perdedor davant Sífax Aleshores es féu aliat de Roma, contribuí a la derrota de les forces d’Asdrúbal i de Sífax i conquerí Cirta, capital del regne númida El 202 aC participà eficaçment en la derrota d’Anníbal, i Cartago li reconegué la independència del regne, alhora que li restituïa vastíssims territoris Amb l’ajut de Roma, pacificà el país i promogué una forta activitat agrícola i comercial…
Luis Carrero Blanco

Luis Carrero Blanco
Història
Almirall i polític castellà.
Ingressà a l’Escuela Naval el 1918, on es diplomà Participà en la campanya del Marroc 1924-26 i, després d’uns anys de servei a la secció de submarins de l’armada, exercí com a professor a l’Escuela Naval En esclatar la Guerra Civil 1936 es refugià a les ambaixades de Mèxic i de França s’incorporà a la zona del general Franco el 1937 i participà en l’ofensiva naval del bàndol franquista al golf de Biscaia El 1941 fou nomenat sotssecretari de la Presidència del govern, càrrec que des d’aleshores li permeté exercir una gran influència en el dictador El 1951 fou nomenat ministre de la…