Resultats de la cerca

A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a …

Elegit cèsar per Dioclecià 293 dins l’esquema tetràrquic, lluità contra els gots 295 i els perses 297-298 Per la dimissió de Dioclecià i Maximià esdevingué august i tingué el poder sobre Itàlia i l’Orient Poc abans de la seva mort publicà un edicte favorable als cristians

Generalment hom fa començar el Baix Imperi l’any 280 dC, inici del regnat de Dioclecià, i el clou amb l’esfondrament de l’imperi d’Occident el 476 Com a període històric sol ésser contraposat a l’Alt Imperi, que comença amb August, primer emperador romà, i perdura fins a la gran crisi del s III, closa amb l’adveniment de Dioclecià Considerada tradicionalment per la historiografia només des del punt de vista de la decadència de la Roma clàssica i de l’expansió cristiana, aquesta època provoca un gran interès actualment, per la seva complexitat i perquè fa de pont del…

Fill d’una família humil, milità amb Dioclecià, que l’escollí com a collaborador 285 i l’envià a la Gàllia amb el títol de cèsar per tal de reprimir la revolta dels bagaudes Nomenat august 286, tingué el comandament de les províncies occidentals, i residí a Trèveris Combaté els burgundis, els alamans i els francs 286-88, i, després de la creació de la tetrarquia, fortificà la línia del Rin i del Danubi i, a l’Àfrica, sotmeté els mauritans rebels 297-98 El 305, seguint l’exemple de Dioclecià, abdicà, i es retirà a la Lucània Tornà a vestir la porpra imperial 307, i,…

Situada a l’època de Dioclecià i Maximià, l’obra ofereix una visió dels costums de l’època i explica el martiri d’alguns sants

Subjugats pels perses i deportats a l’Àsia, vers el 360 aC envaïren la Macedònia i aconseguiren de viure amb una certa autonomia Vençuts per Lisímac, passaren posteriorment a poder dels romans Dioclecià uní llur país i la Pelagònia per formar la província de Macedonia secunda o salutaris

Constituí una de les províncies Noricum de la Germània romana Rica en mines de ferro i d’or, era habitada per poblacions cèltiques Sotmesa a Roma el 15 aC, fou dividida en dues províncies Noricum ripense , a tocar del Danubi, i Noricum mediterraneum , vers el S després del regnat de Dioclecià

Dioclecià, al segle III, dividí l’Imperi en 12 diòcesis, cadascuna de les quals comprenia diverses províncies Tenien una funció administrativa, judicial o fiscal, però no militar Constantí en reformà la distribució Al segle IV les diòcesis foren agrupades i donaren lloc a quatre prefectures del pretori l’Orient, la Illíria, Itàlia i la Gàllia

El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi