Resultats de la cerca

Fou creat 1812 per la constitució de Cadis a cada província de la monarquia espanyola en substitució de les juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica Hom formà, entre altres, la diputació provincial de Catalunya 1812, la de València i la de Mallorca 1913 Els seus membres eren d’elecció popular i en nombre proporcional al d’habitants de la província Havia d’administrar-ne el territori, com a superior jeràrquic dels seus ajuntaments, i vetllar pels seus interessos peculiars era sotmesa, d’altra banda, a l’autoritat fiscal i política del govern central El govern absolutista…

Format per dos delegats de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, dos intendents, l’ordenador militar i el comissari de guerra, administrà els recursos del Principat i aplicà immediatament una contribució extraordinària de tres milions de rals setembre del 1837 Poc temps després fou substituït per una junta d’administració i revisió de comptes

Als Països Catalans eren considerats comuns les confraries de menestrals i artistes o gremis a Perpinyà, tanmateix, mentre que els artistes s’agrupaven en el cos dels artistes , els menestrals ho feien en el cos dels comuns , els cossos polítics territorials com les universitats de Mallorca, Menorca i Eivissa o de determinades valls pirinenques, les diputacions del general o generalitats, els braços dels estaments representats a les corts, les mateixes corts, i els consells minicipals comú 9

La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques Integraren el primer consell, elegit el 6 d’abril de 1914, Enric Prat de la Riba com a president, i Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep Maria Espanya, Anselm Guasch, Martí Inglès, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera com a…

Fou formada pel capità general, el governador civil, el president de l’audiència, representacions de les diputacions per Barcelona, Ildefons Cerdà, a més de l’alcalde de Barcelona i alguns diputats a les corts així, JRubaudonadeu, JAnselm Clavé, ECoromines, etc Declarà la milícia forçosa i imposà un tribut extraordinari de guerra, però no aconseguí d’obtenir del govern de Madrid facultats extraordinàries demanades el 22 de juliol i s’hagué de dissoldre el 26 de juliol Malgrat la seva curta durada, aconseguí d’imposar al govern una gran part de les seves mesures i significà uns…

Fou catedràtic a la facultat de dret de València Liberal, fou president de la diputació i governador civil Tarragona i altres províncies Signà la moció presentada per Prat de la Riba a l’assemblea general de diputacions d’Espanya 1906 a favor de les mancomunitats regionals i formà part 1912 de la comissió valenciana que estudià la mancomunitat del Principat, amb el projecte fracassat de constituir la del País Valencià Fou senador El seu germà Carles Testor i Pascual València 1850 — 1926, advocat i polític, fou diputat en deu legislatures i senador en tres, director general d’…

De primer no hi hagué restriccions d’estament, però més endavant només els militars o els ciutadans podien exercir aquest càrrec, el qual hom obtenia per tres anys, per nomenament dels diputats principals, i era remunerat havien de pagar fiança i no podien tornar a ésser elegits fins al cap de tres anys

Formada per més de 30 membres, la majoria fabricants cotoners, en fou president LFerrer i Vidal i secretari FAgulló La base de l’acord es féu entorn dels punts següents concert econòmic per a la tributació directa, reorganització de la vida municipal, creació de diputacions regionals amb atribucions per a la direcció de la vida econòmica, foment de l’ensenyament, especialment, professional i tècnic, i respecte a les institucions jurídiques catalanes Fou seguit d’un missatge a la reina regent signat 14 de novembre pels presidents de la Societat d’Amics del País BRobert, el Foment…

Propietari agrícola, era fill d’una família d’arrel tradicionalista –el seu pare, Casimir Sangenís Bertrand, fou executat pel Tribunal Popular de Lleida a l’agost del 1936– l’esclat de la guerra el sorprengué a Barcelona Fugí a Andorra i d’allà a Irun per incorporar-se a les files de l’exèrcit facciós, amb el qual participà en l’ofensiva final sobre Catalunya, assolint diverses condecoracions de campanya Acabada la guerra reprengué els estudis de farmàcia a la Ciutat Comtal, tornant a Lleida 1948 amb la condició d' ex-combatiente i membre de FET-JONS Féu carrera política dins la Diputació…

En aquesta actitud han coincidit diversos moviments polítics que propugnen l’autonomia més o menys àmplia del conjunt territorial habitat pel poble basc Les regions basques, cadascuna pel seu cantó, des dels temps medievals i fins a la Revolució Francesa, reeixiren en llur defensa aferrissada dels furs autonòmics, que equivalien a una quasi plena independència Però, malgrat que el poble basc des de temps remots ha tingut consciència de la seva peculiaritat ètnica, el conreu literari de l’èuscar s’inicià tardanament, al segle XVI, i la tendència a la unitat i el procés de conscienciació…