Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Rafael Barceló i Roig
Filosofia
Història
Lul·lista.
Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels franciscans de Palma
Jeroni Navel i de Cardona
Història
Polític.
Fill de Julià de Navel i Guirzes i ciutadà honrat, com ell Fou membre del Consell de Cent, i en 1629-30 fou elegit conseller en cap de Barcelona El 1630 fou clavari de la ciutat El 1632 dirigí un assalt a les duanes, motivat per un conflicte que sorgí entre la ciutat i el virrei, per una qüestió de drets damunt el blat El 1634, en suscitar-se novament l' avalot de les Quintes , fou enviat a Madrid per tractar de dissuadir Felip IV de reclamar-los, i envià una relació molt detallada de les seves converses amb el comte duc d’Olivares i amb altres alts càrrecs de la cort Fou…
Ivo Salzinger
Filosofia
Història
Cristianisme
Teòleg lul·lista alemany.
Estudià teologia a Dillingen 1692-94 i a Ingolstadt 1694 Canonge regular a l’abadia de Reichesberg, fou preceptor del comte Antoni de Würben i entrà en contacte amb la teologia lulliana El 1709, després d’un discutit viatge a Anglaterra en cerca de manuscrits, s’establí com a capellà a la cort del comte palatí Joan Guillem a Düsseldorf, el qual convencé de finançar i promoure la impressió sistemàtica de l’obra de Ramon Llull Mort aquest el 1716, el substituí en el mecenatge l’arquebisbe i elector de Magúncia Lotari Francesc de Schönborn, i passà a residir a Magúncia La notícia fou molt ben…
Domènec Batet i Mestres
Història
Militar
Militar.
Ingressà a l’acadèmia militar el 1887 El 1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a capità per mèrits de guerra 1896 Tornà a la Península el 1897, continuà els estudis i ascendí a coronel el 1919 L’any 1921 fou designat jutge especial encarregat d’instruir els procediments derivats dels desastres militars esdevinguts al Marroc expedient Picasso, càrrec que dimití, entenent que corresponia a un militar del cos jurídic Ascendit a general de brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment a Tarragona Acusat de complicitat en l’intent d’alçament militar contra la Dictadura…
Pere Marc
Història
Diplomàtic, conseller i membre de les corts dels reis Jaume II, Alfons III i Pere III.
Fill del notari barceloní Pere Marc La seva actuació s’estén del 1298 al 1338 Ocupà diferents càrrecs palatins, com el d’escrivà 1298-1300, escrivà de ració 1300-08 i tresorer reial de Jaume II 1308-25 i mestre racional d’Alfons III 1333-35 Intervingué en nombroses activitats diplomàtiques, tant de caràcter internacional com de política interior L’any 1319 rebé l’encàrrec de Jaume II d’escriure en nom seu una lletra a Sanç I de Mallorca per tal de dissuadir-lo de trencar el vassallatge al rei d’Aragó El 1331 participà en les negociacions entre Alfons III i el rei de França per a…
Ramon de Perellós
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i escriptor.
Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…
,