Resultats de la cerca

Aquest parell de mots sembla haver sorgit de l’ambient cultural del rei, referint-se a la resposta atribuïda a Alexandre el Gran quan tallà amb l’espasa el nus gordià “tant és tallar com desfer”, és a dir, llibertat de decisió per a assolir el resultat desitjat Que no té res a veure amb la diarquia de Ferran i Isabel ho demostra la comunicació d’Alonso de Zuazo a l’emperador Carles el 22 de gener de 1518 sobre la conquesta de les illes antillanes '' Éste es el verdadero modo de desatar el nudo de Gordión, que el Rey Católico traía por divisa cabe sus armas ' L’afegitó posterior…

Figurà —modificada— com a divisa de Carles V de Castella escrita en una banda que enllaçava dues columnes

La divisa fou una gerra d’assutzenes ressaltada d’un griu del qual penjava la imatge de la Mare de Déu de l’Antiga Tenia com a finalitat de protegir les vídues i els orfes i de defensar la religió

Fundà l’estat txidan i es proclamà emperador l’any 916, a imitació dels sobirans xinesos, adoptà una divisa Conquerí part de Mongòlia, Manxúria i arribà a Corea, on destruí, l’any 926, el regne Pohai Integrà el seu poble a la civilització xinesa i inicià una dinastia que sota el seu fill s’havia d’anomenar Liao que dominà el nord de la Xina Tingué èxit com a militar i com a governant i instituí una administració amb elements esteparis i de burocràcia xinesa

Sembla que la més antiga interpretació és la d’Albert II s XV Albertus Electus Imperator Optimus Uiuat Posteriorment s’ha interpretat Austriae est imperare orbi universo , i també Alles Erdreich ist Österreich unterthan ‘Tot l’univers és sotmès a Àustria’

Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399

Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del 1889, fou…

Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies consisteixen…

Conegut en l’exèrcit espanyol com una comesa, i no com un grau, fou establert com a tal a partir de les reformes de la milícia del 1702 i el 1704, amb la qual cosa passà a diferenciar-se de l’alferes, més endavant anomenat també segon tinent Actualment el grau de tinent és l’inicial dels oficials de carrera

Constava de cent cavallers i requeria proves de noblesa i ésser cavaller de l’orde de Sant Miquel Abolit el 1792 i restaurat el 1814, fou definitivament suprimit el 1831