Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Douglas MacArthur
Història
Militar
Militar nord-americà.
Comandant en cap de les forces de les Filipines juliol del 1941, resistí l’atac japonès fins al març del 1942 Comandà l’ofensiva al Pacífic 1943, i, nomenat cap de totes les forces aliades del Pacífic 1945, aconseguí la victòria sobre el Japó, on exercí el poder autoritàriament Dirigí les tropes de l’ONU a Corea 1950, però fou destituït per Truman 1951
Paul Howard Douglas
Economia
Història
Política
Economista i polític nord-americà.
Fou senador per l’estat d’Illinois 1948-66 Elaborà, juntament amb Charles Cobb, la funció de producció de Cobb-Douglas 1934 Publicà diverses obres sobre el problema dels salaris i l’ocupació Real Wages in the United States 1890-1926 1928 i The Theory of Wages 1934 Fou membre de l’Econometric Society i president 1947 de l’American Economic Association
James Douglas Morton
Història
Estadista escocès.
Comte de Morton Canceller 1563, estigué implicat en els assassinats de Rizzio 1566 i de lord Darnley 1567 i obligà Maria I d’Escòcia a abdicar en el seu fill Jaume VI Regent durant la minoritat d’aquest 1572-80, fou acusat de complicitat en l’assassinat de Darnley i fou jutjat i ajusticiat
Alexander Frederic Douglas-Home
Història
Política
Polític anglès.
Estudià a Oxford i fou diputat conservador per South Lanark 1931 Fou secretari de Neville Chamberlain 1937-39, sotssecretari adjunt del Foreign Office 1943-51 i ministre d’afers escocesos fins el 1955 Ministre de relacions amb el Commonwealth 1955-60, fou traspassat al ministeri d’afers estrangers 1960-63 Succeí Harold McMillan com a primer ministre 1963-64 Fou líder del Conservative and Unionist Party 1963-65 En 1970-74 ocupà novament la cartera d’afers estrangers, i des del 1977 fou president del reial institut d’afers internacionals El 1976 publicà una autobiografia
comtat d’Angus
Història
Títol feudal escocès pertanyent a la família dels Stuart de Bonkyl.
Fou creat de nou el 1389 per a George Douglas mort el 1403, fill natural de William Douglas, primer comte de Douglas, i de Margaret Stewart, comtessa d’Angus Besnet del primer titular fou el cinquè comte, Archibald Douglas, dit el Gran Comte o Bell-the-Cat , que fou canceller d’Escòcia El seu net i sisè comte, d’igual nom, ocupà el mateix càrrec i es casà amb la princesa Margarida d’Anglaterra, vídua del rei Jaume IV d’Escòcia En morir el tretzè comte 1761, el títol passà a James Douglas, setè duc de Hamilton, dins la qual casa…
Joan Stuart
Història
Quart duc d’Albany.
Príncep hereu d’Escòcia 1516-36 Únic fill i successor del príncep Alexandre d’Escòcia, duc d’Albany, i de la seva segona muller, Anna de la Tor d’Alvèrnia Fou nomenat regent del seu nebot valencià el rei Jaume V 1515 i lluità contra la influència de la mare d’aquest, Margarida d’Anglaterra, i del seu segon marit, Archibald Douglas, comte d’Angus Fou declarat hereu del tron i el 1517 signà el tractat de Rouen, d’aliança amb França El 1522 hagué de declarar la guerra a Anglaterra, que li fou contrària, i hagué de resignar la regència el 1524
Abraham Lincoln

Abraham Lincoln
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític nord-americà.
Lluità contra els indis 1832 i fou diputat whig per Illinois 1834-42 Es graduà en dret i s’oposà a la guerra contra Mèxic i a la creació del districte federal de Washington, per la qual cosa no fou elegit senador El 1854 es pronuncià contra l’esclavitud als estats del NW i a favor de la fórmula federal, i el 1856 entrà al partit republicà Malgrat no haver estat elegit senador, s’enfrontà al demòcrata esclavista Stephen Arnold Douglas Lincoln fou elegit president el 1860, i aleshores els estats sudistes se separaren i formaren la Confederació Sudista L’expansió industrial i…
Enric Stuart
Història
Rei consort d’Escòcia (1565-67), duc d’Albany i comte de Darnley i de Ross (1565), fill de Matthew Stuart i de Margaret Douglas.
Catòlic, es casà 1565 amb Maria I d’Escòcia , parenta seva Cobejà de regnar per dret propi si moria la seva muller, i participà en la conjura que assassinà el secretari d’aquesta, Rizzio 1566, però traí els seus còmplices en permetre que la reina fugís Odiat pel seu orgull i la seva arrogància, fou víctima d’un complot i morí assassinat