Resultats de la cerca

Membre del Sinn Féin , participà en la revolta de Pasqua 1916, però posteriorment adoptà posicions més moderades, i donà suport al tractat angloirlandès del 1921 Del 1922 al 1932 fou el primer president executiu de l’Estat Lliure d’Irlanda Les càrregues fiscals que establí per al redreçament econòmic i la repressió contra els republicans el feren impopular, però conservà el control parlamentari fins que el Fianna Fáil  escissió del Sinn Féin guanyà les eleccions L’any següent, des de l’oposició, creà un nou partit que esdevingué el gran rival de Fianna Fáil, el Fine Gael , del qual dimití com…

Procedent de la Lliga Gaèlica, fou un dels fundadors del Sinn Fein 1902 i participà en la revolta de Pasqua del 1916 Diputat republicà 1918, fou speaker de la Dáil Éireann 1919-21 i president d’Éire 1945 i de la República d’Irlanda 1952-59

Defensà els patriotes irlandesos després de la revolta del 1916 Succeí Cosgrave en la direcció del partit moderat Fine Gael 1944 Dirigí dos governs de coalició en 1948-51, durant el qual Irlanda se separà definitivament del Commonwealth, el 1949, i en 1954-57

S'afilià a la lliga gaèlica, a la Fraternitat Republicana Irlandesa, i collaborà al setmanari nacionalista “The united Irishman”, del qual esdevingué director 1901 El 1902 fundà el moviment Sinn Fein ‘Nosaltres mateixos’, que lluità per la independència fent cara a la Gran Bretanya Moderat, no participà en la revolta del 1916, però fou empresonat 1916-17 i 1918 Elegit vicepresident de la República d’Irlanda 1918, n'esdevingué president quan De Valera dimití per desacord amb el tractat de Londres 1921

S'afilià als United Irishmen, grup polític que volia aconseguir la plena emancipació dels catòlics irlandesos Participà en els preparatius de diversos aixecaments, i aparentment tenia l’ajut de Napoleó L’any 1803 dirigí un aixecament que fou reprimit amb brutalitat Executat, es convertí en una figura mítica del nacionalisme irlandès

Membre protestant del parlament de Dublín 1775, reclamà l’autonomia irlandesa El 1782 aconseguí que les decisions del parlament irlandès no fossin sotmeses al de Londres, però no aconseguí la reforma electoral

Partidari de les idees de la Revolució Francesa, fou secretari de la societat dels Irlandesos Units a Dublín 1791 i hagué d’exiliar-se Enviat pel govern francès a Irlanda amb un exèrcit contra els anglesos, desembarcà a les illes Rutlan 1798 Fracassada l’expedició, fugí a Hamburg, on fou detingut i lliurat als anglesos 1799, que el condemnaren a mort Fou indultat per les gestions del govern francès

Comte de Clare, fou diputat 1778, fiscal general 1783 i canceller 1789 Protestant convençut, perseguí els catòlics, practicà una política anglòfila amb William Pitt, reprimí la revolta del 1798 i ajudà a l’annexió total d’Irlanda a Anglaterra

Fervent defensor dels drets dels treballadors irlandesos, collaborà amb James Larkin en la formació de sindicats i en les lluites obreres El 1914, essent cap del socialisme irlandès, denuncià la Primera Guerra Mundial com una lluita entre interessos capitalistes Dirigí l’assalt a l’edifici de correus de Dublín i proclamà la Primera República d’Irlanda 1916 Fracassada la revolta, fou detingut i executat

El 1960 es graduà en literatura espanyola i francesa al Trinity College de Dublín Posteriorment inicià una carrera acadèmica com a professor a les universitats de Belfast i Londres 1968-75 Resident a l’Estat espanyol des de la segona meitat dels anys setanta, el 1984 n'obtingué la nacionalitat És autor de cròniques i estudis sobre episodis rellevants de la Guerra Civil Espanyola i de biografies o reportatges de personatges relacionats amb aquest conflicte, molt especialment Federico García Lorca La represión nacionalista de Granada en 1936 y la muerte de Federico García Lorca…