Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
regne de Trinàcria
Història
Denominació que rebé l’illa de Sicília per la pau de Caltabellotta (1302).
Amb aquest nom l’illa fou reconeguda vitalíciament al rei Frederic II, mentre que els Anjou de Nàpols mantenien la denominació de reis de Sicília La denominació durà molt poc tot i així fou represa el 1372 pel tractat de pau entre Joan I de Nàpols i Frederic III de Sicília, en el qual restà sancionat el vassallatge feudal del Regne de Trinàcria al de Sicília Nàpols i al papa, situació que durà fins el 1409, en pujar al tron Martí II de Sicília
casa de Borgonya
Història
Casa ducal que fou regida per tres dinasties successives.
La primera, inaugurada per Ricard el Justicier, comte d’Autun, regnà del 877 al 943 la segona, dels robertians i capetians, originà la primera dinastia reial portuguesa i durà del 943 al 1361, quan Borgonya fou incorporada a la corona francesa El 1363 el rei Joan II creà en apanatge el ducat-paria de Borgonya per al seu fill Felip II l’Ardit, el qual inicià la dinastia dels Valois, que durà fins a la mort de Carles I el Temerari 1477 El rei confiscà el ducat a Maria, filla i hereva del darrer duc i muller de Maximilià I d’Àustria Llurs successors els reis d’Espanya continuaren…
conspiració de Castelló de Farfanya
Història
Unió de nobles i cavallers catalans que tingué lloc el 1259 a Castelló de Farfanya (Noguera), al voltant del comte Àlvar I d’Urgell
i del vescomte Ramon Folc IV de Cardona per tal de deseixir-se del vassallatge de Jaume I.
La rebellió durà fins el 1260
Wei
Història
El més septentrional dels tres regnes en què es dividí l’imperi xinès al sIII.
Durà del 220 al 265 i tingué Loyang per capital
ducat de Saxònia-Eisenach
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1572 a favor de Joan Ernest I (mort el 1637), fill segon del duc Joan Frederic II de Saxònia-Gotha.
Durà fins el 1671, que fou incorporat al ducat de Saxònia-Marksuhl
beco
Història
Al s XVIII, immigrant temporal italià (sobretot piemontès i llombard) instal·lat a Catalunya com a hostaler, taverner o pastisser.
Els becos sostenien una dura competència amb els gremis catalans alguns arrelaren d’una manera definitiva
ducat de Saxònia-Hildburghausen
Història
Estat alemany creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1680, per a Ernest I (mort el 1715), fill del duc Ernest I de Saxònia-Gotha.
Durà fins el 1826, que fou unit part al ducat de Saxònia-Meiningen i part al de Saxònia-Altenburg
Rhodri Mawr
Història
Rei gal·lès que assolí la unió de la major part de Gal·les i que contingué les fortes pressions escandinaves.
La dinastia que fundà durà fins a la fi de la independència gallesa Els seus fills es repartiren el regne