Resultats de la cerca

Comandà 1257 una campanya contra la Xina Protegí cristians i budistes i embellí Karakoram, la capital, on acollí Guillem de Rubruquis 1254

Havia estat batlliu de l’Hospital a Mallorca i senescal de l’orde a Malta Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l’illa, i embellí l’església de Sant Joan

Amb l’ajut dels grecs reuní les possessions del seu pare a Grècia, disperses a la seva mort S'entengué amb els turcs donà 30 anys de pau a l’Àtica i a Beòcia i n'embellí la capital

Alumne d’Isòcrates i de Plató, fou un fervent antimacedoni i intervingué en la política ciutadana Embellí Atenes amb notables edificis i féu editar els texts dels tràgics Dels seus discursos, només n'ha estat conservat un, Contra Leòcrates

Fill o nebot de Tarquini Prisc, aconseguí el regne en morir Servi Tulli Perseguí els senadors, oprimí el poble i afermà l’hegemonia de Roma damunt els altres pobles del Laci Embellí la ciutat, però, a causa d’una ofensa feta pel seu fill Sext a Lucrècia, muller de Tarquini Collatí, hagué d’abandonar l’urbs i no hi tornà mai més, malgrat les diverses temptatives que efectuà amb els de Tarquínia, amb Porsenna, etc per tornar-hi

Comanador de Belvís de la Sierra des del 1627 fou —per donació paterna— comte d’Adernò President del regne de Sicília 1635-38, embellí Palerm amb nombroses obres públiques Virrei de Sardenya 1644-59 i de València 1652-59 Cavaller del Toisó d’Or i general de cavalleria del regne de Nàpols Majordom major de Carles II El 1667 fou creat cardenal Un informe seu dirigit al rei, imprès a València el 1656, és interessant per al coneixement de l’organització administrativa de València

Fill petit de Zhu Yuanzhang, ocupà el tron, que havia usurpat el seu nebot Jian-wen, i començà el regnat amb una depuració dels seus enemics Traslladà la capital xinesa de Nanquín a Pequín, la qual embellí construint-hi la Ciutat Prohibida, l’Altar del Cel i el Temple de l’Agricultura Conquerí l’Annam 1407, bé que l’annexió durà poc temps 1428 Dugué a terme grans expedicions marítimes comercials a Java 1403, Sumatra 1405, Ceilan 1408, etc, i arribà fins a l’Àfrica oriental Hagué de plantar cara als mongols, sobretot després de la mort de Tamerlà 1405

Fill d’una família benestant, el 1325 emprengué un viatge de peregrinació a la Meca i de perfeccionament de la seva educació a l’Orient mitjà Aviat abandonà aquests objectius per dedicar-se a viatjar i a conèixer noves terres i pobles Recorregué l’Àfrica del Nord, Egipte, Pèrsia, la Rússia meridional, l’Índia, Ceilan, i arribà a Sumatra i a la Xina Tornà al Magrib el 1349 per reprendre, poc després, els seus viatges per la península Ibèrica i l’Àfrica Negra De tornada a Fès, el 1354, dictà les memòries dels seus viatges a Ibn Ǧuzayy que n'embellí l’estil i hi intercalà nombrosos fragments de…

Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els Sforza i amb…

Fill i successor a Bohèmia de Joan I de Luxemburg, i marcgravi de Moràvia des del 1333 Fou batejat amb el nom de Wenceslau, que es canvià a la cort de Carles IV de França 1323 Elegit emperador el 1346, fou consagrat a Roma el 1355 Es féu coronar rei de Borgonya 1365, però concedí la lloctinència al delfí de França 1378 Es mantingué al defora dels problemes d’Itàlia, fet que defraudà els seus entusiastes, entre els quals Cola di Rienzo i Petrarca Promulgà la Butlla d’Or 1356 Incorporà a Bohèmia una part de l’alt Palatinat 1355 i la baixa Lusàcia 1367 aconseguí Brandenburg per al seu fill…