Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Emma Goldman
Història
Propagandista anarquista nord-americana d’origen lituà.
El 1885 emigrà als EUA Fundà i dirigí “Mother Earth” 1906-17 A la fi de l’any 1919 anà, amb Alexander Berkman 1870-1936, a Rússia, però després d’intervenir en la insurrecció de Kronstadt s’exilià Es convertí llavors en una de les inspiradores de la crítica doctrinal anarquista al comunisme bolxevic, especialment amb My Disillusionment in Russia 1923 En 1936-39 intentà d’organitzar una campanya propagandista internacional favorable a l’anarcosindicalisme espanyol i en dues ocasions visità Barcelona 1936 i 1937
Emma Lyon
Història
Dama anglesa, coneguda amb el nom de lady Hamilton
.
Es casà 1791 amb William Hamilton, ambaixador a Nàpols, i tingué una gran influència sobre la reina Maria Carolina de Nàpols Des del 1798 fou l’amant de l’almirall Nelson
Miró d’Hostoles
Història
Magnat comtal i senyor del castell d’Hostoles (Garrotxa).
Fou marmessor del comte Ramon Borrell 1017 Més tard serví Ermessenda i Berenguer Ramon I Estigué casat amb Emma, i les seves actuacions s’estenen fins el 1034 Li succeí el seu fill Enees d’Hostoles
Guillemina I dels Països Baixos
Història
Reina dels Països Baixos (1890-1962).
Filla de Guillem III i d’Emma de Waldeck-Pyrmont Casada amb Guiu de Mecklenburg-Schwerin, el 1940 hagué d’emigrar a Londres, davant l’ocupació nazi Tornà el 1945, i abdicà 1948 a favor de la seva filla Juliana
Hardecanut I d’Anglaterra
Història
Rei de Dinamarca (Canut III) (1035-42) i d’Anglaterra (1040-42).
Fill de Canut II de Dinamarca I d’Anglaterra i d’Emma de Normandia Succeí el seu pare en la corona danesa i obtingué l’anglesa en morir el seu germà Harold I Fou impopular, per les fortes taxes que imposà al poble Amb ell s’extingí la dinastia danesa a Anglaterra
Guillem IV de Tolosa
Història
Comte de Tolosa i de Carcí (~950-~1037), fill i successor de Ramon III i de Garsenda de Narbona.
Vers el 975 es casà amb Arsenda d’Anjou, i vers el 990 amb Emma de Provença, que li aportà en dot el marquesat de Provença amb els comtats de Forcalquier i Aurenja Amb Ramon III de Roergue féu un tractat de repartiment pel qual es reservà, entre altres coses, una part del comtat de Nemze Nimes, que des de llavors fou anomenat comtat de Sant Gèli, perquè encloïa l’abadia d’aquest nom
Canut II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1018-1035), d’Anglaterra (1017-1035) i de Noruega (1029-1035).
Era fill de Sven de Dinamarca mort el 1014, conqueridor efímer d’Anglaterra Després de recuperar-la amb els seus vikings 1015-1017, hi fou acceptat definitivament com a sobirà 1017 Es casà amb Emma, vídua del rei vençut, Ethelred A la mort del seu germà Harald, esdevingué rei de Dinamarca i, finalment, de Noruega, després d’haver vençut Olav II el Sant Pelegrinà a Roma, on assistí a la coronació imperial de Conrad II 1028, el qual ell ajudà contra els eslaus S'envoltà de consellers anglesos, respectà els costums d’Anglaterra, on residí més sovint, i dictà lleis d’importància…
Tancred I de Sicília
Història
Rei de Sicília (1190-94), comte de Lecce (1149-94).
Fill natural de Roger de Sicília, duc de Pulla i net del rei Roger II Heretà Lecce de la família de la seva mare, Emma Conspirà contra el seu oncle el rei Guillem I i fou exiliat 1161 Sota el regnat del seu cosí germà Guillem II fou enviat a assetjar Alexandria i fou derrotat 1174, com ho fou també, per l’emperador Frederic I, a Carsoli, Abruzzo 1176 Amb la flota siciliana conquerí Durazzo 1185 i, per terra, ocupà i saquejà Tessalònica Anà a Constantinoble, on la revolta d’Isaac II Àngel enderrocà l’emperador bizantí Andrònic I Tancred negocià amb Isaac II, però aquest el derrotà…
Ponç III de Tolosa
Història
Comte de Tolosa, Albigès, Carcí i Sant Geli (~1037~1060), fill del comte Guillem IV i de la seva segona muller la comtessa Emma de Provença.
Heretà del seu pare i de la seva mare el marquesat de Provença Posseí també el bisbat d’Albí i una part del de Nimes, i s’anomenà comte palatí Fou un gran usurpador dels béns eclesiàstics Estigué en relacions amb els regnes i comtats hispanocristians, car es casà primer amb la comtessa Múnia I de Castella, també comtessa de Ribagorça amb el nom de Major II Es tornà a casar amb Almodis de la Marca, que també repudià abans del 1052, i finalment amb Sança d’Aragó Ponç de Tolosa fou enterrat a Sant Serni La seva repudiada o separada Almodis es casà el 1052 amb Ramon Berenguer I de Barcelona
baronia de Balsareny
Història
Jurisdicció senyorial posseïda, probablement, al s XIII, pels descendents del primer veguer de Balsareny, Guifré (mort el 1020-21), casat amb Emma Ingilberga de Besora, el qual fou pare de Guisla, muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i del bisbe de Vic Guillem, successor d’Oliba.
La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d’Alòs,…