Resultats de la cerca

El seu efímer regnat, compartit amb el seu germanastre Heraclones, fou un dels períodes més grisos de l’Imperi Es retirà a Calcedònia, on morí emmetzinat

Fill i successor de Muḥammad VI, el seu regnat es caracteritzà per les tensions internes entre la família reial a conseqüència d’elles, sembla que morí emmetzinat

Començà el seu llarg regnat 1120-67 sotmetent una rebellió al Taninthārī Es destacà com a rei enèrgic, però fou més afeccionat a viatjar que no pas a les qüestions administratives Construí temples i fomentà la cultura féu esculpir inscripcions que narraven les seves gestes Morí emmetzinat per un fill seu

Assassinà els seus germans a la mort del seu pare, Artaxerxes II, i es coronà rei Reconquerí Egipte, perdut en temps del seu pare Filip de Macedònia hi negocià, i també ho feren els atenesos, moguts per Demòstenes, per por dels macedonis Morí emmetzinat, i amb ell l’imperi Persa aquemènida inicià la davallada final

Era fill del tresorer reial Julià Garrius Era escrivà de ració i regent de la tresoreria El 1393 fou nomenat procurador reial En morir Joan I de Catalunya-Aragó restà implicat en el procés del Consell de Joan I , acusat d’extorsions i d’haver emmetzinat la seva muller Era senyor de Formigueres i de Matamala

Formà entorn seu un fort partit catòlic, amb el suport del papa Gregori I el Gran Mort Autari 590, es casà amb Agilulf , duc de Torí, que, un cop rei dels longobards, féu batejar catòlic, per influència de Teodolinda, el seu fill Adaloald 602 Mort Agilulf 615, governà el regne en nom del seu fill, fins que aquest fou emmetzinat pels arians 627

Fill del rei Sigebert I i de Bruniquilda, fou adoptat pel seu oncle, el rei Guntram I de Borgonya-Orleans, i ambdós lluitaren contra Khilperic I de Nèustria, germà de Guntram I Atacà, sense èxit, la Septimània visigòtica i els longobards En morir Guntram I 592/593, heretà els regnes de Borgonya i Orleans i una part del de París Sembla que morí emmetzinat per la seva tia Fredegunda, vídua de Khilperic I

Una vegada mort el seu pare Almansor 1002, el succeí en el regiment del califat, tot mantenint Hišām II com a sobirà de dret Exercí una hegemonia sobre els regnes del nord de la península, en les disputes dels quals actuà sovint d’àrbitre Les ràtzies contra llurs territoris li valgueren el nom d’Al-Muẓaffar ‘el triomfador’ en una d’elles devastà el sud dels comtats de Barcelona, de Manresa i d’Urgell 1003 Morí a punt d’emprendre una altra expedició, potser emmetzinat pel seu germà Sançol

Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mālik ibn ‘Abd al-'Azīz derrota musulmana de Paterna, però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se'n, amb l’anuència de Muḥammad ibn Rawbaš Fracassà en l’intent de conquerir Còrdova 1069 davant al-Mu'tamid de Sevilla, però el 1074 se'n féu amo aprofitant una revolta contra els abbadites Morí emmetzinat

El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors pel seu nebot…