Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
august | augusta
Història
Qualificatiu titular d’origen religiós pres del vocabulari dels àugurs que significa sublim, excepcional, i que fou conferit pel senat a Gai Juli Octavià l’any 27 aC.
Com el cognom de Cèsar, august fou emprat posteriorment en la titulació de tots els emperadors romans perdé així el significat primitiu Els grecs traduïren el títol per sebastós , forma que hom troba en les inscripcions de l’imperi oriental Ha estat també emprat en èpoques posteriors per emperadors romanogermànics
kálathos
Història
A l’antiga Grècia, cistell utilitzat per a dipositar-hi els fruits durant la collita.
També fou emprat en les ofrenes de fruita a Demèter, en les festes eleusínies
magnífic | magnífica
Història
Tractament donat als cavallers i donzells que fou estès als ciutadans de la mà major i als consellers de Barcelona i àdhuc (s XVI) als mercaders.
Precedit d’un altre tractament més elevat, també fou emprat pels regents la cancelleria
talassocràcia
Història
Domini de la mar, força que es basa en la senyoria de la mar i també en el conjunt dels factors que constitueixen el poder marítim.
El mot és emprat generalment amb referència a les potències antigues que ostentaren un tal domini en època clàssica
secessió
Història
Política
Acció de separar-se d’una agrupació, especialment d’un estat o nació, una part del seu poble o territori, per constituir-se nou estat independent o unir-se a un altre.
Semblant al d' independència , el terme és usat, sobretot, en la història dels EUA És emprat també en el camp artístic Sezession
via fora!
Història
Crit d’alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill, especialment per a convocar el sagramental (via fora i sometent!), la host i cavalcada els encalçaments contra bandejats i desguiats.
El crit de via fora o via fos també era emprat en alguns indrets per a convocar el consell o assemblea de la Universitat del lloc o terme
majestat
Història
Política
Títol honorífic donat als emperadors i les emperadrius i als reis i les reines.
Emprat com a tal a partir del s XIII, però exclusiu de l’emperador, s’estengué a poc a poc als reis, i esdevingué corrent al s XVII El terme va acompanyat d’un possessiu sa Majestat
pritaneu
Història
En diverses ciutats de la Grècia antiga, edifici on hom conservava el foc sagrat d’Hestia i on eren efectuats diversos sacrificis.
El seu nom deriva dels pritans prità, que substituïren el rei en l’exercici de les funcions sacrals El pritaneu fou emprat també per a homenatjar els ambaixadors illustres o els ciutadans benemèrits, dignes de la gratitud de la ciutat
diktat
Història
Política
Tractat imposat.
El terme fou emprat pels alemanys per a designar el tractat de pau Versalles, 28 de juny de 1919 que conclogué la Primera Guerra Mundial, per significar que havia estat imposició dels vencedors i no fruit de negociació Hom també donà aquest nom al tractat imposat a Itàlia pels aliats en acabar la Segona Guerra Mundial
neopúnic | neopúnica
Història
Lingüística i sociolingüística
Dit del període corresponent a la darrera època de la civilització púnica o cartaginesa a la Mediterrània occidental.
Aquest terme és emprat també per a designar l’alfabet púnic utilitzat durant aquest període, que presenta diferències paleogràfiques respecte a l’alfabet púnic anterior, del període clàssic Cronològicament correspon als s II-I aC Alguns autors prenen com a inici de l’època neopúnica l’arrasament de Cartago, a la fi de la tercera guerra púnica, el 146 aC