Resultats de la cerca

Fou primer cònsol 260 aC a causa de l’empresonament de Cneu Corneli Escipió Organitzà la flota i aconseguí la primera victòria naval davant les illes Miles sobre la poderosa flota cartaginesa

Per encàrrec del govern espanyol, reclutà 6 000 colons alemanys, amb els quals Pablo Olavide inicià el seu projecte de repoblació de Sierra Morena 1767 De temperament intrigant i mancat d’escrúpols, els seus negocis tèrbols provocaren el seu empresonament al presidi de Pamplona, on sembla que morí

El 1634, en plena crisi entre les institucions catalanes i la monarquia hispànica, la negativa del Consell de Cent que fossin examinats els llibres d’arrendament i de comptes dels drets i les imposicions, a causa dels quints que el rei pretenia de cobrar, provocà un greu incident amb el lloctinent de Catalunya i l’empresonament de quatre membres del Consell de Cent

Es casà el 1282 amb el senescal Guillem de Montcada, senyor de Fraga, que la menystingué Els reis, però, la protegiren i li oferiren el palau de Xàtiva i pensions sobre la moreria i l’aljama de València Morta sense descendència, rebé sepultura definitiva al monestir dominicà de Santa Agnès de Saragossa, després d’un repòs provisional a la seu vella de Lleida Li han atribuït erròniament un fet d’empresonament que correspon a Teresa, la segona muller de l’esmentat Guillem

Nasqué després de l’empresonament del seu pare En morir la seva mare 1424, passà a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Vers el 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix Vídua tot seguit, i sense successió, Alfons IV l’obligà a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus El 1444 es casà amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona

Era fabricant de draps Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa Lluità contra els francesos durant la invasió napoleònica A les ordres del comte de Càldagues, assaltà els francesos que assetjaven Girona per primer cop Ferit en una acció prop d’Òdena, fou condemnat a mort El general Manso aconseguí que els francesos li commutessin la pena per la d’empresonament Més tard fou rescatat Ferran VII el féu ciutadà honrat de Barcelona, cavaller i noble el 1817 i alcalde de Terrassa

Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant on fundà, amb Pere Carratalà, la revista literària El Duende , 1858 Republicà, fou alcalde d’Elx 1865 i patí un llarg empresonament Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre Fou autor de la memòria Elche y la tempestad 1853, del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz 1850, en collaboració amb Francesc Antoni Botella, així com de diversos poemes i fulls solts polítics

A exemple del seu pare, fou fidel al rei franc Carles III, l’empresonament del qual permeté al comtat de Tolosa l’assoliment d’una major mesura d’independència El 924 derrotà uns hongaresos que havien entrat a Provença i els n'expulsà El 932 reconegué per fi Radulf de Borgonya com a rei de França, tres anys després de la mort de Carles III, i n'obtingué el ducat d’Aquitània i el comtat d’Alvèrnia Es casà amb Garsenda de Narbona Després d’ell cap més comte de Tolosa no s’anomenà duc d’Aquitània

Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta , formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, allegant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626 Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou implantat sense…

Es constituí com a reacció a l’empresonament de Salvador Puig Antich i la dissolució del Moviment Ibèric d’Alliberament, al 1973, amb l’objectiu de realitzar accions violentes en solidaritat internacional amb la situació dels presos polítics del franquisme Els GARI enllaçaven cèllules de l’Estat espanyol i francès, però totes les seves accions tingueren lloc exclusivament fora de territori espanyol L’acció més cèlebre atribuïda als grups fou el segrest del gerent del Banc de Bilbao a París, Baltasar Suárez, al 1974 El principal animador dels GARI fou Jean Marc Rouillan, activista…