Resultats de la cerca

Lloctinent de Catalunya 1616-19, ambaixador d’Espanya a Roma, virrei de Sicília 1627-32 i president del Consell d’Aragó 1632-37 Durant la seva lloctinència de Catalunya portà una política molt severa contra el bandolerisme aristocràtic decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala i Serrallonga i, gràcies a la cooperació de la burgesia litoral, aconseguí d’exterminar la virulència d’aquest fenomen endèmic al Principat

Les causes, similars a les de la revolta del 1640, foren les molèsties i les exaccions que causava l’allotjament de tropes castellanes al Principat per lluitar contra la invasió La plana de Vic es negà a pagar els drets de la generalitat i Sant Andreu de Palomar no acceptà les tropes castellanes S’alçaren el pla del Llobregat, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vilanova de Cubelles, etc El cap del moviment fou Antoni Soler, de Sant Boi de Llobregat Els revoltats blocaren Barcelona, però el moviment fracassà per manca de cooperació de Barcelona i de les principals ciutats catalanes tot i això,…

Fill segon de Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga Fou educat a Nàpols i inicià la seva carrera militar sota les ordres d’Andrea Goria El 1535 fou nomenat general de les galeres de Nàpols i prengué part en l’atac contra la Goleta El 1554 dominà la insurrecció de Siena, i després lluità a Flandes Lloctinent general de Catalunya 1558-64, hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona El 1564 Felip II de Castella , a Barcelona, el nomenà…

Fill de Tudhaliaš III, és el monarca més important del país de Hatti, per raó de les seves conquestes a Síria, fetes a expenses d’Egipte i, sobretot, de Mitanni Contra aquest últim regne i el seu monarca Tušratta lliurà dues guerres De resultes de la primera ~1365 aC, Síria entrà en la zona d’influència hittita Però, mentre alguns estats sirians foren incorporats al país de Hatti, com els d’Alep, Alalakh, etc, d’altres es mantingueren independents, com Amurru, el qual, dirigit de primer per ‘Abdi-Aširta i després per Aziru, intentava de constituir-se un gran estat, malgrat dependre…

Malgrat que el poble d’Israel sofrí nombroses deportacions diàspora en el curs de la seva història poble d’Israel, mantingué la unitat i la independència política fins a la conquesta romana de Palestina 63 aC L’última revolta popular, encapçalada per Barcoquebes, inicià l’època en la qual el judaisme, per tal de conservar el seu patrimoni espiritual, hagué de partir d’uns nous plantejaments cada home era més valuós que el mateix temple destruït l’any 70, i els sacrificis antics eren substituïts per l’oració a les sinagogues Perdut el lligam religiós amb Jerusalem, la Galilea esdevingué el…