Resultats de la cerca

Elegit com a successor de Joan II per la noblesa, no pogué enfrontar-se a l’aristocràcia Pel tractat de Buczacz 1672 cedí Podòlia als turcs i Ucraïna als cosacs El succeí Joan III

Designat successor poc abans de morir el seu pare 1219, hagué de refugiar-se a Ghaznī amb un heterogeni grup de seguidors Derrotat per Genguis Kan 1221, annexà Kirman 1224 i Geòrgia als seus dominis, però morí en tornar-se a enfrontar al poderós exèrcit mogol

Emigrà a Amèrica i participà en la conquesta de Mèxic S'uní com a oficial a Nuño de Guzmán per a la conquesta de Nueva Galicia, de la qual fou governador S'hagué d’enfrontar a una revolta dels indis, que l’assetjaren a la ciutat de Guadalajara, però reeixí a vèncer-los

Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia Hagué d’enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l’augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells S'enemistà amb els consellers de Barcelona, que l’acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles

Participà en la conquesta de Nàpols, i Felip II de França el casà amb la reina Maria I de Jerusalem 1210 Regent de llur filla Isabel I, es casà 1214 amb Estefania, filla de Lleó II d’Armènia Tingué per tercera muller Berenguera, filla de Ferran III de Castella El 1235 hagué d’enfrontar-se als atacs d’Ivan Asen de Bulgària i de Joan III de Nicea

Fill illegítim d’ Esteve Uroš II , amb l’ajut del clergat aconseguí la corona 1321 després d’enfrontar-se als altres pretendents Perdé Zakhlumia 1322 i ajudà l’emperador bizantí Andrònic II En derrotar els búlgars a Velbužd 1330 convertí Sèrbia en la primera potència balcànica no obstant això, cedí Bulgària a la seva germana, Anna, com a regent 1331 Fou destronat per la noblesa i morí assassinat

Cap de les forces de Tràcia, en ocasió d’haver-se produït a Constantinoble una revolta per la qüestió del trisagi 521, avançà amb l’exèrcit, tres vegades consecutives, fins a les muralles de la ciutat per tal d’enfrontar-se amb l’emperador Anastasi I, defensor del monofisisme Bé que, en realitat, la seva revolta no era promoguda fonamentalment per raons de tipus religiós, fou aclamat com a campió de l’ortodòxia en contra del sobirà heretge

D’origen franc, havia estat comte de Troyes Fou posat per Carles el Calb al davant de la Marca Hispànica, amb Isembart, fill del marquès de Borgonya, com a ajudant A Narbona no trobà dificultats ençà del Pirineu, però, topà amb la resistència del comte usurpador Guillem II de Tolosa , fill de Bernat de Septimània, ajudat per ‘Abd al-Raḥmān II però Guillem fou decapitat 850 Aleran hagué d’enfrontar-se amb una forta ràtzia musulmana que devastà Barcelona Sembla segur que el comte hi morí

Fou valí de Sevilla en vida del seu pare, a qui succeí com a califa el 1163 Hagué d’enfrontar-se a Ibn Mardaniš, sobirà de València i de Múrcia, que intentava d’apoderar-se de Còrdova L’any 1172 installà la cort califal a Sevilla, que esdevingué base de les seves expedicions contra els cristians Morí en retirar-se del setge de Santarém, defensada pels reis de Portugal i de Castella Donà l’aspecte de capital a Sevilla, on féu construir l’alcàsser i la mesquita

S'hi reuniren 38 delegats d’11 països Bé que hi hagué unanimitat en la condemna de la guerra i de la política d’Unió Sagrada, dues estratègies s’enfrontaren L’esquerra, agrupada entorn de Lenin, proposà de transformar la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, però la majoria s’inclinà per la reconstrucció de la Internacional Socialista, desgavellada per la guerra, que permetés d’intentar una mediació que, de fet, fracassà Ambdues estratègies tornaren a enfrontar-se en la segona conferència, que tingué lloc a Kienthal, prop de Berna, per l’abril del 1916