Resultats de la cerca

Professor de geografia a l’Escola Normal de Girona, el 1923 fou elegit diputat de la Mancomunitat Participà en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya ERC i en fou nomenat delegat per Girona Fou alcalde de Girona 1931-33, diputat a corts 1931, 1933, 1936 i ministre de comunicacions del primer govern de Lerroux 1933 En 1933-34 fou primer conseller de la Generalitat de Catalunya Arrestat per la seva participació en els fets del Sis d’Octubre, fou absolt President del Consell de Treball 1938, formà part del Consell Directiu d’ERC Fou director de la Normal de la…

Durant la Dictadura de Primo de Rivera féu sortir a París un setmanari d’oposició, “El Fuet” Fou tinent d’alcalde a Barcelona 1931, diputat al parlament català 1932, i després a les corts de la República 1936, per Esquerra Republicana de Catalunya i pel Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra Finançà el setmanari i després diari “L’Opinió” Sotssecretari del ministre de treball Lluhí i Vallescà, el 18 de juliol de 1936 sortí en tren de Barcelona cap a Madrid, amb Arturo Menéndez, excap de la direcció general de seguretat, però foren detinguts a Calataiud, duts a Saragossa i després a Pamplona…

Format a proposta de Lluís Companys, s’hi aplegaren les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular Figuraren en el primer comitè central dirigents de la CNT 3, de la FAI 2, del PSUC 1, del POUM 1, d’ERC 3, de la Unió de Rabassaires 1, d’Acció Catalana Republicana 1 i LlPrunés i dos militars, assessors de la Generalitat El comitè organitzà les milícies obreres i les columnes que partiren al front, principalment al d’Aragó Fou dissolt el 27 de setembre pel govern de la Generalitat, i les milícies obreres, militaritzades, foren absorbides per l’exèrcit regular republicà

El comitè central de patrulles de control tenia com a secretari general Josep Asens Sorgiren pel juliol del 1936 amb funcions de policia per a garantir l’ordre revolucionari i estigueren majoritàriament dominades pels anarcosindicalistes Sembla que assoliren un total d’uns 700 membres 325 de la CNT, 145 de l’UGT, 185 d’ERC i 45 del POUM Foren aviat molt criticades, sobretot des que es refermà el poder del govern de la Generalitat Per l’octubre del 1936 passaren a dependre del Comissariat d’Ordre Públic adscrit a la conselleria de Seguretat Interior Foren formalment dissoltes per…

Fill d' Humbert Torres i Barberà Afiliat a la Joventut Republicana de Lleida, fou militant d' Esquerra Republicana de Catalunya des del 1931, cursà estudis de dret i a la universitat fou membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Combaté durant la guerra del 1936-39 i fou comissari polític abans d’exiliar-se a França 1939 Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat durant el mandat de Josep Irla 1948-54 i, més tard, collaborà extraoficialment amb el president Tarradellas Havent tornat a Catalunya el 1976, es reincorporà a la direcció d’ERC Fou…

Inicià l’activitat armada el 1980, però després de diverses dissensions internes i fracassos s’extingí el 1985 El mateix any es refundà i passà a tenir una relació més estreta amb el Moviment de Defensa de la Terra i amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional El 1988 incrementà les seves activitats, amb atemptats contra organismes oficials i diverses empreses, fins que el 1991 un sector majoritari renuncià a la lluita armada i s’integrà dins Esquerra Republicana de Catalunya Pere Bascompte, que havia estat el màxim dirigent de l’organització, entrà a militar dins d’ERC, tot…

Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Membre d’Acció Republicana de Catalunya, fou secretari del consell directiu i formà part del comitè revolucionari de Catalunya 1930 El 1931 fou un dels fundadors del Partit Catalanista Republicà, fins que finalment ingressà a l’Esquerra Republicana de Catalunya Fou diputat a corts el 1933 i el 1936, ministre de treball, sanitat i previsió social en el govern de Largo Caballero setembre del 1936 i vicepresident de les corts Presidí també el consell d’administració de l’Editorial Llibertat, d’ERC Durant la Guerra Civil fou cònsol…

Els seus precedents són l’Estamento del Pueblo constitució del 1808 i l’Estamento de Procuradores del Reino estatut reial del 1834 La constitució del 1837 fou la primera que utilitzà aquest nom per designar la cambra de diputats A la constitució republicana del 1931 el Congrés dels Diputats era sinònim de corts Després de l’etapa franquista fou restablert per la llei de Reforma Política aprovada per les Corts el novembre del 1976 i per referèndum el desembre del mateix any la Constitució del 1978 consagrà definitivament la seva reinstauració És format per 350 diputats elegits per sufragi…

Ingressà a l’orde caputxí a 11 anys i en sortí el 1930 Estudià història medieval catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i collaborà en els “Estudis Universitaris Catalans” Militant d’Estat Català, collaborà en “La Publicitat”, i durant la guerra civil de 1936-39 dirigí el “Diari de Catalunya” A l’exili francès, el 1939, collaborà en la represa de la “Revista de Catalunya” i fou un dels fundadors i dirigents més destacats del Front Nacional de Catalunya, encapçalant-ne l’activitat clandestina al Principat des del 1940, amb els intervals d’un empresonament 1943-45 i una…