Resultats de la cerca
Es mostren 228 resultats
escola
Jove patrícia , obra de l’escola de Leonardo da Vinci
© Corel Professional Photos
Història
Conjunt de pensadors, escriptors, artistes, científics, etc, que segueixen unes mateixes directrius ideològiques, estilístiques, estètiques, metodològiques, etc, i que manifesten en llur activitat i producció uns trets comuns peculiars i distintius.
Hom anomena les escoles per països concrets escola italiana, flamenca, etc o per ciutats com l’escola florentina i les escoles de Cambridge o d'Alexandria, o també des d’un punt de vista cronològic, sigui en sentit estricte com l’escola anglesa del s XVIII i l’escola romàntica, en art o amb un significat més ampli com les escoles clàssica i neoclàssica, en economia, o àdhuc segons el contingut ideològic o artístic escola cínica, escola surrealista, etc Hi ha també escoles, formades per deixebles, imitadors i estudiosos d’una personalitat important, que reben llur nom del mestre que segueixen…
escola palatina
Història
Antiga escola de la cort merovíngia, on eren educats els nutriti, fills de la noblesa.
Carlemany la reorganitzà i hi aplegà els millors intellectuals de l’època l’anglosaxó Alcuí , que en fou mestre entre el 782 i el 804, l’hispà Teodulf d’Orleans, Pau Diaca, Pere de Pisa, Arn de Salzburg, Eginald, Angilbert, etc Començant per l’emperador, que era anomenat David, cadascú hi tenia un sobrenom literari o escripturístic Ovidi, Flaccus, Homer, etc L’ensenyament tendia a preparar funcionaris hàbils en les lletres i en l’administració de l’Imperi És la primera realització cultural d’una certa importància de l’època medieval
escola abecedària
Educació
Història
A l’edat mitjana, escola, generalment gratuïta, destinada a l’ensenyament dels rudiments de la lectura.
sabinià
Història
Membre d’una escola de jurisprudència romana.
El seu nom es deu a l’insigne Masuri Sabí La seva existència i les seves controvèrsies proculeià duraren fins als temps de Marc Aureli
Manuel Massó i Llorens
Història
Política
Polític i enginyer.
Catedràtic d’ensenyament tèxtil a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, més tard fou director de l’Escola d’Indústries Tèxtils de Barcelona Independentista, fou diputat per la Mancomunitat, s’afilià a Acció Catalana i, processat per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià el 1923, a París Dugué a la Societat de les Nacions un document, en nom d’un gran nombre de diputats catalans, defensant els drets de Catalunya Establert a Buenos Aires, el 1925 el govern argentí li encarregà un projecte d’escola d’indústries tèxtils i tints Autor d' El moment actual polític de Catalunya 1928,…
Eugeni Giral i Quintana
Economia
Història
Sociologia
Economista i publicista, professor de l’Escola de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
És coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre 1967 i de L’economia a la regió de Tarragona , i també, de La població catalana , publicat com a apèndix de l’edició catalana de La població 1964 d’Alfred Sauvy Collaborà en l’obra collectiva Economia crítica Una perspectiva catalana 1972
Jaume Busquets i Mulet
Història
Lingüística i sociolingüística
Arabista, catedràtic d’àrab vulgar a l’escola de comerç i a l’Estudi General Lul·lià de Palma.
Ha publicat un Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana 1931, 1968, una Gramática elemental de la lengua árabe i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari arabocastellà
liceu
Història
A l’antiga Grècia, ample camp, apte per a les parades militars, situat a l’est d’Atenes, al peu del Licabet.
El nom provenia del santuari d’Apollo Liceu Pèricles hi fundà un gimnàs, que més tard 335 ac fou la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil Devastat per Filip V de Macedònia i per Sulla, el nom passà a designar pròpiament l’escola filosòfica d’Aristòtil i, amb el temps, els edificis públics en els quals se celebraven exercicis literaris i filosòfics
Fernando Arranz Casaus
Història
Capità de la marina mercant (1926).
A partir dels anys trenta residí a Barcelona El 1937 fou nomenat director de l’Escola Oficial de Nàutica i delegat de la Generalitat per a les institucions marítimes Participà en la fundació del Museu Marítim de Catalunya, del qual fou nomenat director, encara que no n'exercí El mateix any, la Generalitat el nomenà comandant del vaixell escola President Macià Després de la guerra civil es dedicà a l’ensenyament privat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina