Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
procurador
Història
A Tortosa, a l’Antic Règim, magistrat que detenia les facultats rectores i executives, equivalent al jurat, cònsol, conseller o paer d’altres poblacions catalanes.
Eren tres fins el 1585, que esdevingueren quatre Eren elegits anualment per l’Ascensió juntament amb els consellers
iudex
Història
Dret
En el regne visigòtic i en els hispanocristians, funcionari encarregat d’administrar justícia.
Designats pel rei amb caràcter ocasional iudices curiae, iudices palatii , a partir del s XII els iudices esdevingueren permanents, i als Països Catalans hom els anomenà batlles batlle
corregiment de Tarragona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Tarragona i de Montblanc, que esdevingueren alcaldies majors El primer corregidor designat fou José de Armendáriz, el primer que ho fou a Catalunya 1716
Consell de la Ciutat de Saragossa
Història
Assemblea consultiva ordinària del govern municipal de Saragossa, constituïda el 1391 amb 39 consellers, per tal d’assessorar, en substitució de l’anterior capítol general de veïns, el Consell dels Jurats, format pels 12 jurats elegits per les 15 parròquies de la ciutat.
Alfons el Magnànim hi introduí la insaculació en l’elecció de consellers i jurats aquests darrers esdevingueren de nou de designació reial des de la reforma de Ferran II el 1487
Aristodem
Història
Rei de Messènia.
Defensà el seu regne contra la invasió dels espartans, durant vint anys, però fou derrotat, i els vençuts esdevingueren ilotes i perderen la propietat de llurs terres, repartides entre els vencedors
alcaldia major
Història
Territori jurisdiccional de l’alcalde major durant el règim borbònic i que perdurà fins el 1833.
Al Principat, algunes capitals de vegueries o sotsvegueries suprimides pel decret de Nova Planta 1716 i que no foren escollides com a capitals dels nous corregiments esdevingueren capitals d’alcaldies majors, sovint amb demarcacions idèntiques a les anteriors
baixkir | baixkira
Etnologia
Història
Individu d’un poble de llengua turca anomenat pròpiament baškunt, que habita principalment la República Federal de Baixkíria (on constitueix el 40,3% de la població i és majoritari a la capital, Ufa).
El nombre de la població baixkira, que s’estén també per les oblasti d’Orenburg, Čel’abinsk, Saratov i Kujbyšev i la República Autònoma dels Tàtars, és de prop d’1500000 1993 Els baixkirs practiquen tradicionalment l’agricultura i la ramaderia, bé que ja en temps moderns el comerç i la indústria s’han desenvolupat considerablement Són esmentats per primera vegada al segle X per Ibn Fadlan Llur origen es remunta a la fundació de l’imperi de l’Horda d’Or Esdevingueren musulmans sunnites entre els segles XIII i XIV Després de la divisió de l’Horda d’Or pertangueren al kanat de Kazan…
stadhouder
Història
Càrrec oficial propi dels Països Baixos.
Fou donat originàriament al lloctinent del sobirà en un país o província Més tard foren les províncies mateixes les qui el nomenaren com a cap suprem dels exèrcits, i es féu hereditari en els Nassau-Orange fins que esdevingueren reis
principat d’Eisenach
Història
Territori del Sacre Imperi, al cercle de l’Alta Saxònia.
Vers el 1150 passà als landgravis de Turíngia, i fou la residència d’una branca de la línia ernestina de la casa ducal de Saxònia Més tard 1644 pertangué a la branca dels ducs de Saxònia-Weimar, que esdevingueren 1741 ducs de Saxònia-Weimar-Eisenach
departament del Segre
Història
Un dels quatre departaments en què fou dividit el Principat de Catalunya durant la seva annexió a l’imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Talarn i Puigcerdà els quals esdevingueren districtes del nou departament i el sector septentrional dels de Cervera i Manresa amb els quals fou constituït el districte de Solsona El prefecte residia a Puigcerdà Andorra li fou annexada, dins el districte de Puigcerdà