Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
nan | nana
Història
Persona que, dins la seva espècie, és d’una petitesa extraordinària.
Ja a l’antiguitat, aquestes persones —que sempre despertaren curiositat—, considerades a Grècia i a Roma com a bufons, foren tingudes com a objecte de diversió, sobretot en les corts i els palaus Aquesta tradició es mantingué durant l’edat mitjana i el Renaixement i arribà fins a la cort mexicana de Moctezuma
bastida
Història
Militar
Giny militar molt utilitzat a l’edat mitjana en l’atac contra els murs.
Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust
Chandragupta II
Història
Emperador indi (~376 — ~414), el tercer membre de la dinastia Gupta
.
Assassinà el seu germà gran, Ramā Gupta, s’apoderà del tron i es casà amb la seva muller Dilatà el seu imperi conquerint el regne Śaka ~388, i s’establí a la seva capital, Ujjain, cruïlla de races i cultures Per mitjà d’aliances matrimonials assegurà l’imperi Assolí la fama d’emperador estimat dels seus vassalls, imparcial i clement, i de bon administrador De fet, sovint ha estat identificat amb el llegendari Vikramāditya, espècie de Salomó de l’Índia
reparació
Història
Dret internacional
Acabada una guerra, contribució que ha de satisfer l’estat vençut al vencedor, en concepte de rescabalament dels danys materials de la guerra.
Clàusula inclosa en els tractats de pau des del s XVIII, de fet la seva estimació era arbitrària, delimitada únicament per la voluntat del vencedor Els problemes suscitats per la insolvència —sobretot la d’Alemanya en acabar la Primera Guerra Mundial— obligaren a fixar-ne els límits que calia avaluar a partir de les despeses reals de la guerra, de la capacitat de pagament i sota la intervenció collegiada d’altres estats El tractat de Versalles del 1919 excloïa les indemnitzacions en concepte de càstig La conferència de Jalta 1945 les establí a favor de les nacions més aperduades…
acte de fe
acte de fe presidit per sant Domènec, pintura de Berruguete
© Fototeca.cat
Història
Cerimònia establerta pels tribunals de la inquisició dels regnes hispànics (des de ben entrat el s XVI) per tal de llegir solemnement el procés de les causes de fe que havien instituït o substanciat.
Aquesta cerimònia era precedida per una processó, una missa i un sermó En aquesta cerimònia hom rebia de nou a l’Església el qui abjurava l’error de què havia estat acusat, o bé era lliurat al braç secular aquell condemnat que no es retractava de les acusacions de què era objecte, el qual era executat immediatament a la plaça pública on tenia lloc l’acte de fe Els preparatius duraven un mes i el vespre que precedia l’acte de fe era constituïda una processó fins a arribar al lloc de la cerimònia A la matinada, després de la celebració d’una missa i de l’oferiment d’un àpat lleuger per a tots…
l’Estudiant Murri
Història
Sobrenom d’Arqués, capitost de la banda d’instigadors i delators, espècie de policia secreta paral·lela en la qual basà el comte d’Espanya el seu domini de terror sobre Barcelona en 1827-32.
forestatge
Història
Dret català
Cànon o cens que es pagava per poder treure llenya d’un bosc comunal o baronial; segons els casos, el pagament era fet en diner, o bé en espècie, com a part de la mateixa llenya, en ous o cereals.
regne de Lleó

Reis de Lleó
Història
Regne hispànic que, durant la reconquesta, tingué existència com a estat independent (910-1037, 1065-72 i 1157-1230).
Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…