Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
aftassita
Història
Membre de la dinastia berber (anomenada també Banū al-Aftas) de la tribu dels Miknāsa que governà la taifa de Badajoz (1022-95).
Fou iniciada per ‘Abd Allāh ibn Muḥammad ibn Maslama, anomenat ibn al-Aftas ‘fill de la mona’ 1022-45 Durant el govern del seu fill Muḥammad al-Muẓaffar, moment esplendorós de les lletres a la cort, part de la taifa passà a mans castellanes La situació s’agreujà a la seva mort el 1063, que esclatà una guerra civil entre llurs fills ‘Umar al-Mutawakkil, el guanyador, fou un dels qui contribuïren a l’entrada a Al-Andalus dels almoràvits, amb els quals s’alià a Zalaca contra Alfons VI de Castella Preveient l’ocupació d’Al-Andalus per part dels almoràvits, al-Mutawakkil pactà amb…
sadita
Història
Membre de la dinastia xerifiana que regnà al Marroc del 1542 al 1660.
Fundada pel xeic Muḥammad al-Mahdī, inicià la supremacia àrab enfront dels anteriors governs d’origen berber presa del S marroquí als wattàssides, 1523, i ocupació definitiva de Fes el 1544 Per a fer front a l’expansió otomana des d’Algèria comptà amb l’aliança de la corona de Castella En ésser assassinat per emissaris de Solimà el Magnífic 1557, les lluites dinàstiques entre el mawlāy Muḥammad i el seu oncle ‘Abd al-Malik provocaren la intervenció portuguesa i després de la batalla d'Alcazarquivir 1578, on moriren el mawlāy Muḥammad i Sebastià de Portugal, fou proclamat soldà el…
Ferran II de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1479-1516), de Castella (Ferran V) (1474-1504), de Sicília (Ferran II) (1468-1516) i de Nàpols (Ferran III) (1504- 16).
Fill de Joan II , menystenint els drets de l’hereu Carles, el nomenà 1458 duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d’Agosta 1458-66 i senyor de Casale di Melilli, a Sicília En morir el seu germà Carles de Viana 1461, fou jurat primogènit del regne d’Aragó Calataiud i lloctinent general de Catalunya, sota la tutoria de Joana Enríquez, i després primogènit de Catalunya Lleida alhora rebé el principat de Girona i noves rendes i terres a Sicília senyoria de Piazza Armerina i Caltagirone, ducat de Noto, entre d’altres, en un intent de convertir-lo en…