Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Muḥammad II de Granada
Història
Segon rei de Granada.
Malgrat l’aliança estipulada pel seu pare, Muḥammad I, amb els castellans, aquests instigaren a la revolta els Banū Ašqiliula, els quals ell, amb l’ajuda benimerina, derrotà Hàbil polític, s’alià repetidament, tant amb les corones castellana i catalanoaragonesa com amb el regne nord-africà
Joan de Lloria
Història
Senyor d’Estir.
Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó Detinguts per Lluís d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa 1378, era encara presoner el 1381
Ermengol X d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1267-1314) i vescomte d’Àger.
Fill del comte Àlvar d’Urgell i de Cecília de Foix , tenia només uns set anys quan heretà el comtat, a la mort prematura del pare Participà en les lluites nobiliàries que commogueren els darrers anys del regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó i els primers del seu successor Pere II Fet presoner per aquest, amb els altres barons rebels, a Balaguer el 1280 i alliberat un any després, es convertí en un dels seus més fidels aliats l’acompanyà en l’expedició a Sicília 1282 i lluità al seu costat durant la invasió francesa del 1285 Més tard prestà el seu ajut a Alfons II en la conquesta…
guerres angloholandeses
Història
Guerres que tingueren lloc entre Anglaterra i Holanda a la segona meitat del s XVII, provocades declaradament per motivacions econòmiques: la rivalitat comercial dels dos països bel·ligerants.
Tingueren un caràcter predominantment naval i colonial La primera guerra 1652-54 fou provocada per la promulgació de la Navigation Act 1651 per part d’Anglaterra i representà una derrota per a Holanda, que hagué de signar un tractat a Westminster Però els holandesos, sota el govern del pensionari Johan de Witt, reconstruïren llur flota i el comerç holandès tornà a la seva antiga esplendor La segona guerra 1665-67 tingué per origen l’ocupació 1664 de certes colònies de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals per la Companyia Anglesa Després d’importants accions navals, com la batalla…
pau de Viena
Història
Tractat de pau signat entre Felip V d'Espanya i l’emperador Carles VI, el 30 d’abril de 1725, i completat per pactes secundaris, dies més tard.
El tractat posava fi a l’enemistat entre els dos monarques i solucionava les qüestions suscitades per la guerra de Successió , tals com la renúncia definitiva de Felip V als territoris de Flandes i a les illes de Sardenya i Sicília, la de Carles VI a qualsevol pretensió damunt els regnes hispànics, l’amnistia respectiva atorgada als súbdits que haguessin militat en el bàndol contrari, la restitució dels béns confiscats per aquest motiu i el mutu reconeixement de títols, honors i graus militars conferits durant la guerra Aquestes condicions tingueren una especial importància per als Països…
invasions bàrbares

Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…