Fill del comte Àlvar d’Urgell i de Cecília de Foix, tenia només uns set anys quan heretà el comtat, a la mort prematura del pare. Participà en les lluites nobiliàries que commogueren els darrers anys del regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó i els primers del seu successor Pere II. Fet presoner per aquest, amb els altres barons rebels, a Balaguer el 1280 i alliberat un any després, es convertí en un dels seus més fidels aliats; l’acompanyà en l’expedició a Sicília (1282) i lluità al seu costat durant la invasió francesa del 1285. Més tard prestà el seu ajut a Alfons II en la conquesta de Menorca (1287) i acompanyà Jaume II en la guerra de Sicília (1298 i 1299). Mancat de successió i en virtut de les seves disposicions testamentàries, l’herència dels comtes urgellencs fou adquirida per aquest darrer monarca, mitjançant el pagament de la quantitat estipulada i el casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença, reneboda i hereva d’Ermengol. El comtat d’Urgell revertia així al casal de Barcelona després d’una independència de més de quatre-cents anys.