Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Josep Garriga i Buach
Història
Metge i polític.
Es doctorà en medicina a Montpeller El 1800 fou membre d’una comissió enviada a Andalusia pel govern francès per estudiar una epidèmia Viatjà per Europa per estudiar arts aplicades i escriví, juntament amb JM de San Cristóbal, una Química general aplicada a las artes 1804 Fou representant de Catalunya a les anomenades corts de Baiona 1808 Josep Bonaparte el féu director de les manufactures reials i el 1809 l’envià al Principat com a comissari reial però, arraconat per les autoritats franceses, restà reduït a controlar els proveïments de les tropes napoleòniques a l’…
Berenguer de Castellbisbal
Història
Ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó, el 1322 obtingué del soldà Malik-al-Nāṣir que fos encomanada als dominicans la custòdia del Sant Sepulcre.
El 1324 assistí a l’assemblea reunida a Lleida per Jaume II per estudiar els seus drets a la successió del rei Sanç de Mallorca
José Millán Astray
Història
Militar
Militar.
General des del 1932, després d’estudiar a Algèria l’organització de la legió estrangera francesa, el 1920 fundà el Tercio de Extranjeros legió espanyola Ferit diverses vegades al Marroc, presidí el cos de mutilats de guerra L’any 1936 s’adherí a l’alçament de Franco i protagonitzà un cèlebre incident amb Unamuno
Joan Esplugas i Moncusí

Joan Esplugas i Moncusi
© Fototeca.cat
Història
Política
Agronomia
Agricultor i polític.
Davant la crisi vinícola produïda per la filloxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la Introduí a la seva comarca els ceps americans, que la resistien Fou alcalde de Barberà 1888, diputat a corts 1917, senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana 1907 i director del Banc de Valls
Charles Booth
Història
Navilier, fabricant i estadístic britànic.
Intentà de millorar les condicions de vida dels pobres i dels proletaris, cosa que el portà a estudiar sistemàticament els problemes socials D’aquesta preocupació, en sortiren dues publicacions importants Life and Labour of the People ‘Vida i treballs del poble’, 1889-91 i el clàssic de la sociografia Life and Labour of the People of London 1891-1903
Albert I de Mònaco
Història
Política
Príncep de Mònaco, de nom Honoré Charles Grimaldi.
Navegant i oceanògraf, organitzà expedicions científiques per l’Atlàntic i la Mediterrània per tal d’estudiar els corrents marins i la fauna abissal Fundà el Museu Oceanogràfic de Mònaco, l’Institut Oceanogràfic i el Museu de Paleontologia Humana, de París Sota la seva direcció fou publicada una sèrie de mapes batimètrics, el més elaborat dels quals és un de la mar dels Sargassos
Elias Ashmole
Història
Química
Antiquari i alquimista anglès.
Estudià matemàtiques i ciències naturals a Oxford el 1646 s’establí a Londres, on es dedicà a estudiar astrologia i publicà sota el pseudònim de James Asholle un Tractat d’Alquímia 1650 i el primer volum del seu Theatrum Chymicum britannicum 1652 Tota la vida anà colleccionant curiositats que llegà a la Universitat d’Oxford, collecció molt interessant, que figura a l’Ashmolean Museum
Esteve Desprat i de Gaiolà
Història
Política
Metge i polític.
Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820 Exiliat a Londres el 1824, fou professor de calligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes No s’acollí a l’amnistia del 1833
l’Astrònom
Història
Literatura
Nom amb què és conegut un cronista anònim del regnat de Lluís el Piadós a causa de la seva afecció a contar els fenòmens astronòmics.
Des del 814 residí a la cort d’ací que la seva Vita Ludovici , bé que és una font de primera magnitud per a estudiar aquest regnat, tingui un to de panegíric El període historiat en aquesta obra abraça des del 769 fins al 840 El relat fins l’any 829 és menys original que la resta, i per a la redacció utilitzà informació d’altres autors, com el monjo Ademar La Vita conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia
Aleksej Petrovič
Història
Tsarévitx, fill de Pere el Gran i de la seva primera muller, Lopukhina.
Visqué exiliat amb aquesta a Suzdal’ en un ambient hostil al tsar El 1709 fou enviat a estudiar a l’estranger i es casà amb Sofia Carlota de Brunsvic 1711 Recolzat en el clergat, s’oposà a les reformes del seu pare, que decidí d’excloure'l de la successió al tron 1716 Aleksej fugí a Viena i després a Nàpols 1717, però tornà a Rússia enganyat per una sèrie de promeses que no es compliren Fou empresonat, condemnat a mort i executat 1718, per haver conspirat contra el tsar
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina