Resultats de la cerca

Intervingué en les campanyes napoleòniques, especialment a Austerlitz i a Jena, i fou el braç executor de la política espanyola de Napoleó, que li oferí la corona de Nàpols 1801-15 Havent dirigit la retirada en la campanya de Rússia, pensà de pactar amb els aliats i rompre amb Napoleó, però no hi reeixí, cosa que l’obligà a sostenir-lo durant la guerra dels Cent Dies En un intent per recobrar els seus dominis amb un exèrcit reduït, fou capturat a Calàbria i afusellat

El 1107 prestà homenatge al seu germà uterí Ramon Berenguer III pels castells de Fenollet i de Perapertusa El 1112 suprimí el dret de naufragi i arribà a un acord amb l’arquebisbe de Narbona, que perdurà fins el 1119 El 1124 entrà en conflicte armat, juntament amb el comte de Barcelona, contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i de Carcassona Fou executor testamentari de Ramon Berenguer III 1131 La seva filla Ermengarda el succeí en el vescomtat, i una altra filla, Ermessenda, es casà amb el castellà Manrique de Lara

Dit també Falquet Era fill d’un Guifré, i surt esmentat des de 914-921 Tingué molt bones relacions amb el comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el 925 el designà executor del seu testament Vers el 947 els comtes Sunifred II i Oliba I Cabreta, fills de Miró II, el destituïren acusant-lo de traïció i li confirmaren el lloc d’Aiguatèbia, al Conflent, i béns al Ripollès, que pel fet d’ésser de fisc reial els foren confirmats per un precepte reial el 952 El 959 els comtes cediren aquests béns al nou vescomte Isarn

Fill i successor del vescomte Francó II i d’Arsenda d’Empúries-Rosselló Succeí, conjuntament amb el seu germà, Volverad I, que hom veu exercir les funcions vescomtals el 925 i el 926 El 924, amb la seva muller, Riquilda filla del comte Guifré II de Barcelona, donà un alou del Narbonès a l’abadia de Montoliu És esmentat el 931, dins una acta de donació a l’església d’Elna, atorgada pel seu oncle Guadall d'Empúries-Rosselló , bisbe d’Elna Apareix encara, el 933, juntament amb el vescomte Teude de Besiers, com a executor testamentari de Reginald, bisbe de Besiers Fou, probablement,…

Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí…

Fill del doctor en lleis i burgès de Perpinyà Galderic Pagès Alfons el Magnànim el nomenà assessor del governador dels comtats de Rosselló-Cerdanya Conseller de Joan II, el 1462 era a la Força de Girona durant el setge del comte de Pallars Arran, però, de la dominació francesa dels comtats, el 1466 hom li confiscà els béns la baronia de Sant Joan de Pladecorts que havia comprat als Oms el 1459 i saquejà la seva casa de Perpinyà i hagué d’exiliar-se El 1469 era amb el rei en les negociacions del casament del príncep Ferran amb Isabel de Castella Fou executor testamentari de Joan…

Lluità el 1495, durant l’ocupació francesa, pel retorn del seu germanastre Ferran II el 1497 fou lloctinent general de l’Abruç L’any següent fou establert el seu matrimoni amb Lucrècia Borja, filla del papa Alexandre VI, per tal de refermar els lligams entre Nàpols i la cort pontifícia Rebé del seu pare, en aquesta ocasió, el títol de duc de Bisceglie i príncep de Salern, i s’establí a Roma La política filofrancesa del papa deteriorà, però, les relacions entre aquest i la cort napolitana el 1500 Alfons d’Aragó fou ferit greument a les escales de Sant Pere del Vaticà i, quan encara guaria de…

El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan s XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al s XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès, Camprodon i la…

Aquesta decisió, principalment implantada a Prússia i acceptada també en altres estats alemanys, cal que sigui emmarcada a partir de la constitució de l’imperi després de la victòria sobre França, la definició de la infallibilitat papal i la consegüent constitució dels vells catòlics i la formació del Zentrum, partit catòlic La primera mesura fou la supressió de la secció catòlica del ministeri de cultes juliol del 1871, seguida per la llei contra la predicació novembre, el control sobre les escoles i la supressió tant dels jesuïtes com d’altres ordes similars març-juliol del 1872 el procés…

Fill d’una família noble, el 1940 emigrà a l’URSS per tal d’entrar a l’exèrcit polonès que s’hi formava Després de la Segona Guerra Mundial lluità contra els grups militaritzats antigovernamentals a l’est de Polònia General i cap del departament polític de l’exèrcit 1960, fou viceministre de defensa 1962-68, ministre de defensa 1968-85, membre del Politburó del Partit Obrer Unificat Polonès POUP 1971-81 i, el 1981, en plena crisi econòmica i política de Polònia, fou nomenat primer ministre El 13 de desembre d’aquell mateix any féu un cop d’estat Decretà la llei marcial, formà un consell…