Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
eslau | eslava
Història
Esclau al servei dels àrabs del califat de Còrdova, a partir d’‘Abd-al-Raḥmān III.
Exercien la milícia, oficis de palau i àdhuc càrrecs lucratius N'hi hagué d’origen català
conseller reial
Història
Membre del consell reial
de la corona catalanoaragonesa.
La funció dels consellers reials, que, fora de l’assessorament, no era taxativament determinada, podia ésser permanent o circumstancial en aquest darrer cas, només exercien quan llur presència era requerida pel rei
Mubārak
Història
Primer senyor, conjuntament amb Muḏāffar, de la taifa de València (1011-17).
Ambdós eren eunucs i antics esclaus dels amirís El 1010 tenien a llur càrrec l’administració de les séquies del Túria, i el 1011, a conseqüència de la desfeta del califat de Còrdova, exercien conjuntament el govern de València Consta que el 1016 encunyaren moneda A la mort de Mubārak, el poble deposà Muḏāffar i oferí la taifa a Labib de Tortosa
cadira curul
Història
Cadira on seien tots els qui exercien una magistratura i eren acompanyats de lictors.
cavaller salvatge
Història
Durant l’edat mitjana, personatge extravagant pel seu vestit i manera d’expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort, al servei de reis i magnats, i era un element indispensable en les festes de carrers.
Els cavallers salvatges exercien, a vegades, unes altres funcions, com les d’herald s XIV No se sap si foren autors o recitadors A la corona catalanoaragonesa apareixien ja citats a les constitucions de pau i treva del 1234 El poema català Facet s XIV els cita com a hàbils a enganyar la gent amb llurs paraules Foren sovint representats com a figures decoratives en tapissos i com a element heràldic Llur primera representació gràfica sembla ésser en una miniatura de la Bíblia de Sant Pere de Rodes
censor
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o el registre dels ciutadans i de llurs béns.
El càrrec fou establert el 443 aC fins aleshores tenien aquesta funció els cònsols, i inicialment només ho podien ésser els patricis els plebeus ho aconseguiren a partir del 351 aC Encara que l’interval del cens era de cinc anys, els censors només exercien les funcions divuit mesos La gran influència que adquiriren en el govern romà derivà en gran part del seu poder d’excloure de les funcions públiques els ciutadans segons llur comportament moral A partir de Sulla el càrrec perdé tota la seva importància
majordom
Història
A la corona catalanoaragonesa, primer funcionari palatí, que tenia cura dels serveis de la casa reial.
Aquest càrrec existia ja a l’alta edat mitjana, al regne d’Aragó, on exercí originàriament el govern i l’administració de la justícia, i al s XIV fou establert al Principat de Catalunya, en substitució del de gran senescal de Catalunya, que restà reduït a les seves funcions militars Les ordinacions de Pere III del 1344 instituïren tres nobles majordoms un del regne d’Aragó, un del Principat i un dels regnes de València i de Mallorca com a dignitats honorífiques pròpies dels consellers del rei sota llur autoritat hi havia dos cavallers majordoms , que eren els qui exercien l’ofici…
corredor | corredora
Economia
Història
Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, subhastes, pignoracions, etc, tot percebent una comissió o corretatge.
Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja al s XIII, tant a Barcelona 1257 com a València 1283 A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals Les corredories, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges Els corredors que intervenien en subhastes, pignoracions i altres negocis dependents…
ajuda
Història
Complement en diner que, a més del sou, hom donava als qui exercien un càrrec o funció.
confraria
Història
Nom donat, als Països Catalans, del s. XII al s. XVIII, a les associacions professionals de menestrals ( gremi
) i a d’altres professions, sota una advocació religiosa.
Al començament de la baixa edat mitjana les confraries religioses es desenvoluparen notablement, especialment amb finalitat benèfica exercida per les corresponents almoines i entre els membres d’un mateix ofici Amb el desenvolupament de la indústria menestral, aquestes confraries prengueren cada vegada més funcions de corporació professional, fins al punt que als Països Catalans i a d’altres països de l’occident europeu les corporacions obligatòries dels oficis, amb ordinacions aprovades pels reis i lligades a l’organització municipal, foren anomenades confraries no perderen, però, llur…