Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
setge de Salses
Història
Operació bèl·lica empresa el 1639, arran de la caiguda de Salses (Rosselló) en poder de França.
El govern de Felip IV atribuí aquesta derrota a desídia i mala voluntat dels catalans i els exigí tota mena de sacrificis per a reconquerir la plaça, fet que enverinà les relacions, ja prou tenses, entre la cort madrilenya i les institucions del Principat El rei eximí els funcionaris castellans de respectar les constitucions catalanes que havien jurat, si això afavoria el proveïment de l’exèrcit Els mals tractes soferts pels catalans provocaren abundoses desercions d’oficials i soldats tant catalans com castellans, i la prostració econòmica del país, agreujada per les requises de…
tractat de Torí
Història
Acord signat entre Víctor Manuel II d’Itàlia i Napoleó III el 24 de març de 1860.
Víctor Manuel II renuncià als seus drets sobre Savoia i Niça, però exigí l’aprovació de la cessió per part dels seus habitants, que tingué lloc el 24 d’abril del mateix any
Miquel V
Història
Emperador d’Orient (1041-42).
Pujà al tron a la mort del seu oncle Miquel IV, que l’havia fet adoptar per l’emperadriu Zoe Tot seguit intentà de fer retirar aquesta emperadriu en un convent, però el poble es rebelà i exigí el seu retorn a la vida pública Miquel fou cegat i reclòs en un convent
Lavr Georgievič Kornilov
Història
Militar
General rus.
Comandant suprem de l’exèrcit rus durant la Primera Guerra Mundial, exigí plens poders a Kerenskij i intentà el cop d’estat de l’agost del 1917 Després de la revolució d’octubre, fou empresonat, però aconseguí d’escapar, i durant la guerra civil dirigí l’exèrcit blanc del sud de Rússia
Ferenc Deák
Història
Política
Polític hongarès.
Del 1833 al 1844 fou un dels caps de l’oposició parlamentària Afiliat al moviment de Kossuth 1845, s’oposà a les mesures radicals de la Revolució del 1848, bé que el 1861 exigí, des de l’assemblea nacional legislativa, la restitució de la constitució del 1848 Collaborà en la preparació del compromís del 1867, que seria la base de la monarquia austrohongaresa
Michael Davitt
Història
Política
Polític i revolucionari irlandès.
Membre del moviment fenià des del 1865, el 1879 fundà la lliga agrària d’Irlanda, però fou empresonat fins el 1885 Fou diputat al parlament britànic el 1892 i el 1893 i entre el 1895 i el 1899 Fou d’idees socialistes, nacionalistes i anticlericals, i exigí la nacionalització de les terres Escriví The Fall of Feudalism in Ireland 1904
Manuel Luis Quezón y Molina
Història
Política
Polític filipí.
Lluità contra la colonització espanyola i la penetració nord-americana 1898-1903 Governador de Tayabas i diputat, fundà el partit nacionalista i exigí l’autonomia President del Commonwealth filipinoamericà 1935, s’esforçà per dur a terme la reforma agrària i millorà la justícia, l’administració i l’exèrcit Reelegit el 1941, davant la invasió japonesa, es traslladà amb el govern a Austràlia i després als EUA
Rafael Gasset y Chinchilla
Història
Polític castellà.
Dirigí el diari El Imparcial , fou elegit diputat conservador i es destacà pels seus atacs contra el govern per la qüestió de Cuba Des del 1898 s’uní als “regeneracionistes” i exigí la transformació agrícola del país per tal de superar la pèrdua de les colònies Fou ministre d’agricultura 1900 i 1903, però s’oposà al govern de Maura i es passà als liberals Del 1905 al 1923 fou vuit vegades ministre de foment, organitzà els sindicats agrícoles, impulsà les obres públiques, sobretot hidràuliques, i envià expedicions científiques a Àfrica
tractat d’Auloron
Història
Conveni establert a les converses de pau d’Auloron, pel juliol de 1287, entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d’Eduard I d’Anglaterra.
Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc
estats generals
Història
Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
Els electors formulaven prèviament unes peticions cahiers de doléances que lliuraven a llurs representants, però l’assemblea no prenia decisions El 1302 Felip el Bell reuní els primers estats generals i de nou foren reunits algunes vegades al llarg dels s XIV-XVI El 1614 els reuní la regent Maria de Mèdici, i el 1789 Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts Reunits a Versalles maig del 1789, el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual La negativa reial motivà que el…