Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
casa de Brandenburg
Història
Casa marcgravial del Sacre Imperi.
Fou regida per quatre dinasties la dels ascanis de Weimar 1134-1320, que es desglossà en dues branques, Brandenburg-Stendal-Tangermünde extingida el 1320 i Brandenburg-Stargard-Salzwedel extingida el 1317 la dinastia dels Wittelsbach de Baviera 1320-73 la dinastia dels Luxemburg 1373-1415 i la dels Hohenzollern de Nuremberg 1415-1918, els quals, el 1417, aconseguiren de l’emperador la dignitat de prínceps-electors del Sacre Imperi D’aquesta darrera dinastia en sortiren diferents línies, la principal de les quals regnà a Prússia i les secundàries a diversos principats…
Birger
Història
Comte de Bjälbo (1248-66), casat amb Ingeburga, germana d’Enric XI de Suècia.
Extingida la dinastia dels Sverker, fou elegit rei el seu fill Valdemar, però ell fou qui governà de fet
Árpád
Història
Duc d’Hongria (895-907).
Cap 889-907 de les tribus hongareses quan aquestes s’establiren a la regió que en prengué el nom d’Hongria És fundador de la dinastia nacional del seu nom, extingida el 1301
principat de Grubenhagen
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de la Baixa Saxònia.
Era centrat al burg del mateix nom, que fou la residència dels prínceps de Brunsvic-Grubenhagen, línia del llinatge dels güelfs, extingida el 1596 Passà després, successivament, a les línies de Wolfenbüttel, de Celle 1617 i de Hannover 1665
Conrad I de Germània
Història
Rei de Germània (911-18) i duc de Francònia (906).
Fill de Conrad el Vell, comte a l’Alt Lahngau, i net de l’emperador carolingi Arnulf I Extingida la branca dels carolingis orientals, fou elegit rei de Germània Lorena, però, passà a Carles III de França, i fracassaren les expedicions 912, 913 per recuperar-la Fou derrotat en les campanyes contra els ducs de Baviera, Saxònia i Suàbia Renuncià a instaurar la seva família i designà successor Enric I, dit l’Ocellaire , duc de Saxònia
ducat de Slesvig-Holstein
Història
Títol, corresponent a la unió dels ducats de Slesvig i de Holstein, que portaren tots els reis de Dinamarca des de Cristià I (1460) fins a Frederic VII (1863).
De la casa ducal de Slesvig-Holstein sortiren diferents línies ducals, pel costum dels reis danesos de dividir el territori en ducats a favor de germans La línia de Holstein-Gottorp fou formada el 1544 pel duc Adolf I de Holstein-Gottorp mort el 1586, germà del rei Cristià III El seu net el duc Frederic III de Holstein-Gottorp mort el 1659 es declarà independent de Dinamarca i sobirà i fou besavi dels germans el príncep Adolf Frederic de Holstein-Gottorp que el 1751 esdevingué rei Adolf Frederic II de Suècia i originà la dinastia dels Wasa-Holstein-Gottorp , que regnà fins el 1814 i el…
ducat de Naxos
Història
Ducat instituït a l’illa de Naxos, la residència dels ducs de l’arxipèlag.
El primer duc, el venecià Marc Sanudo, conquerí l’illa el 1207 El succeí el seu fill Àngel, mort el 1254, el qual prengué Mêlos als grecs El duc Guillem Sanudo, mort el 1323, vassall de la princesa d’Acaia, enemiga d’Alfons Frederic, lluità contra els catalans al Cefís, on fou ferit i pres, i contra Ferran de Mallorca Amb el seu fill Nicolau fou comprès en la treva entre Alfons, el batlle venecià i els senyors de Negrepont 1319 Mentre el duc Nicolau era a Morea, els turcs atacaren Naxos 1325-26 Entrà també en una nova treva entre la Companyia Catalana i el batlle de Negrepont 1331 …
comtat d’Anjou

Segona dinastia d’Anjou
Història
Títol concedit el 870 a Ingelger (mort el 888), fundador de la primera dinastia angevina, de la qual sortiren els Plantagenet que regnaren a Anglaterra.
El comte Folc V fou rei de Jerusalem 1131, i el seu fill Jofre V, dit Plantagenet , es casà amb Matilde, filla del rei anglès, i foren pares del rei Enric II d’Anglaterra El comtat restà unit a aquell regne fins el 1203, que fou confiscat pel rei de França i reunit a la corona Lluís VIII de França el deixà en testament al seu fill Carles, que fou el fundador de la Segona dinastia angevina L’esmentat príncep, el 1246, adquirí el comtat de Provença en casar-se amb la comtessa Beatriu, i el 1266 ocupà el regne de Nàpols i Sicília La política italiana iniciada per ell l’enfrontà aviat amb la casa…
el País de Foix
Història
Territori del Llenguadoc, Occitània, que actualment constitueix el departament francès de l’Arièja.
La capital és Foix Limita al N amb Tolosa, a l’E amb el Carcassès, al segle i al SE amb Andorra i el Capcir i a l’W amb el Coserans Cal distingir-hi tres àrees diferents la meridional, que s’estén sobre la zona axial del Pirineu Central esquists, gresos i granits, la septentrional, formada per la vall baixa del riu Arièja i les petites muntanyes que l’envolten, i la intermèdia, constituïda per les capes sedimentàries fortament plegades dels Petits Pirineus És drenat pels afluents de la dreta de la Garona, el més important dels quals és l’Arièja El clima i la vegetació són de tipus atlàntic És…
heraclià | heracliana
Història
Dit de la dinastia d’emperadors bizantins iniciada el 610 per Heracli I, de qui pren el nom, i extingida amb Teodosi III, el 717 (imperi Bizantí).