Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
fam
Història
Sociologia
Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments.
La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren sovint revoltes socials d’abast local,…
espartaquisme
Història
Moviment polític obrer d’extrema esquerra sorgit a Alemanya durant la Primera Guerra Mundial.
Es concretà a l’entorn del Spartakusbund ‘Lliga d’Espàrtac’, grup dissident del partit socialdemòcrata alemany davant l’actitud que aquest havia pres de cooperació amb el poder durant la guerra El nom procedia d’una publicació clandestina, “Spartakusbriefe” ‘Lletres d’Espàrtac’, dirigida per Karl Liebknecht Aquest i Rosa Luxemburg, que hi collaborava, influïren sobre el desenvolupament del grup, que esdevingué una fracció independent del partit socialdemòcrata 1916 i que passà al partit socialdemòcrata independent 1917 La Revolució Russa d’aquest any dugué els espartaquistes a preconitzar la…
Giovanni Cornaro
Història
Dux de Venècia (1709-22).
Havia estat ambaixador de la república veneciana a la cort de Carles II de Castella, des d’on trameté al seu govern unes Relazioni publicades el 1868, en les quals explica l’extrema misèria de la península Ibèrica i els repetits atacs francesos a Catalunya
Irgun Zěwa’i Lěumí
Història
Organització guerrillera sionista, fundada el 1937 per Vladimir Jabotinsky, dissident de la Haganà, per respondre a les ràtzies efectuades pels àrabs, contra els kibbutzim
.
Després de la Segona Guerra Mundial reprengué les seves activitats contra els àrabs, i també contra les forces britàniques d’ocupació atemptat a l’Hotel Rei David a Jerusalem el 1946 i matança de Dayr Yasin el 1947 Dirigit des del 1943 per MBegin, el 1948 es dissolgué Molts dels seus membres s’integraren a l’exèrcit i foren fundadors del partit d’extrema dreta Herut
Aldo Moro
Història
Política
Polític italià.
Catedràtic de dret penal, escriví múltiples obres i articles jurídics i polítics Diputat democratacristià per Bari des del 1946, ocupà diversos càrrecs ministerials des del 1955 Secretari general de la democràcia cristiana 1959, primer ministre 1963-68 i 1974-76 i president del partit democratacristià 1976-78, pertangué al sector esquerrà moderat del partit i propugnà l' apertura a sinistra L’any 1978 fou segrestat i assassinat per l’organització d’extrema esquerra Brigate Rosse
Llàtzer Escarguel
Història
Política
Polític.
Fou maire de Rotièr 1848 S'establí a Perpinyà, on es casà Durant el Segon Imperi es féu remarcar com a republicà i el 1870, en proclamar-se la Tercera República Francesa, fou elegit maire de Perpinyà 1870-74 Presidí diversos anys l’assemblea departamental fou diputat d’extrema esquerra 1871-73 i 1876-81 a l’assemblea nacional pel departament dels Pirineus Orientals, i senador pel mateix departament del 1881 al 1891 Aquest any, derrotat a les eleccions, es retirà a Rotièr
Louis Charles Delescluze
Història
Política
Revolucionari francès.
Participà en la Revolució del 1830, i s’exilià a Bèlgica 1836-40 Republicà d’extrema esquerra, sostingué la Primera Internacional i fundà la publicació Le Réveil 1868 participà en la Revolució del 1848, després de la qual s’hagué d’exiliar Durant la Comuna, fou membre de les comissions de relacions exteriors, executiva i de guerra, del Comitè de Salvació Pública i delegat civil a la guerra Fou mort per les tropes de Thiers en una barricada del carrer de Voltaire
Manuel Montt Torres
Història
Política
Polític xilè.
Elegit president pels vots de conservadors i moderats, la seva etapa presidencial 1851-61 fou, malgrat l’oposició dels liberals i de l’extrema dreta, una de les més expansives del s XIX xilè Fundà el Partido Nacional per enfrontar-se a la coalició liberal-conservadora finançada pels capitalistes miners, la qual derrotà electoralment 1858 i militarment 1859 Es retirà de la presidència el 1861, però conservà alts càrrecs diplomàtics i judicials El seu fill Jorge Montt Casablanca 1846 — Santiago de Xile 1922 també fou president de Xile 1891-96
república de Weimar
Història
Període de la història d’Alemanya que va del novembre del 1918 al gener del 1933.
El règim republicà, sorgit de l' assemblea de Weimar , patí d’una gran inestabilitat política 19 governs i hagué d’afrontar les conseqüències de la Primera Guerra Mundial reparacions de guerra i ocupació de la conca del Ruhr per part de França i de la crisi econòmica mundial del 1929, així com la insurrecció espartaquista del 1919 i els cops d’estat de l’extrema dreta el de Kapp-Luttwitz el 1920 i el de Hitler-Ludendorff el 1923 No pogué impedir, però, la radicalització del país i l’ascens de Hitler al poder 1933, que significà la fi de la república Alemanya, la història
Grups d’Acció Revolucionària Antifeixista
Història
Coordinadora de grups autònoms armats i de caràcter llibertari sorgida a Barcelona a mitjan dècada de 1970.
Es constituí com a reacció a l’empresonament de Salvador Puig Antich i la dissolució del Moviment Ibèric d’Alliberament, al 1973, amb l’objectiu de realitzar accions violentes en solidaritat internacional amb la situació dels presos polítics del franquisme Els GARI enllaçaven cèllules de l’Estat espanyol i francès, però totes les seves accions tingueren lloc exclusivament fora de territori espanyol L’acció més cèlebre atribuïda als grups fou el segrest del gerent del Banc de Bilbao a París, Baltasar Suárez, al 1974 El principal animador dels GARI fou Jean Marc Rouillan, activista d’…