Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Albert Rusiñol i Prats
Albert Rusiñol i Prats
© Fototeca.cat
Història
Fabricant i polític.
El seu germà Santiago li confià la direcció dels afers familiars filatures Rusiñol Germans de Manlleu Fundador i president de l’Associació de Fabricants del Ter, el 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional S’enfrontà al govern Silvela-Polavieja, però mantingué una actitud conciliadora durant el Tancament de Caixes Encapçalà una campanya a favor del concert econòmic i fou vicepresident de l’Assemblea de Cambres de Comerç d’Espanya i delegat del govern a l’Exposició Universal de París del 1900 Diputat liberal per Vic 1893, l’any 1901 formà part de la candidatura regionalista…
maller | mallera
Charles Booth
Història
Navilier, fabricant i estadístic britànic.
Intentà de millorar les condicions de vida dels pobres i dels proletaris, cosa que el portà a estudiar sistemàticament els problemes socials D’aquesta preocupació, en sortiren dues publicacions importants Life and Labour of the People ‘Vida i treballs del poble’, 1889-91 i el clàssic de la sociografia Life and Labour of the People of London 1891-1903
sedaire
Història
Oficis manuals
Fabricant o comerciant de teixits de seda.
Als Països Catalans els sedaires es formaren els darrers anys del segle XV i al llarg del XVI Al Principat la sederia se centrava a Barcelona, Manresa, Reus i Tortosa al País Valencià els nuclis seders eren València, Xàtiva i la Ribera del Xúquer L’expansió sedera tingué lloc a partir de la represa del 1680, i es mantingué, en general, fins a la darreria del segle XVIII Segons la classe de teixits que fabricaven es distingien en el gremi de velluters, que a València destacaren amb el títol d’art major de la seda 1686 el de velers, més importants al Principat de Catalunya, perxers, cinters o…
naiper | naipera
Història
Fabricant de naips o de cartes de joc.
L’ofici, poc nombrós, es desenvolupà des del s XV A Barcelona, els naipers s’integraren el 1455 amb els julians julià, i hi romangueren fins el 1801 al principi del s XVIII experimentaren una certa crisi, de la qual es referen, i arribaren a destacar com a menestrals rics
candeler de cera
Història
Fabricant de candeles de cera, anomenat també cerer.
A Barcelona, el 1301, figuren ja en el Consell de Cent amb el nom d' especiers candelers , però les primeres ordinacions conegudes són del 1321 A València i a Palma —com a d’altres ciutats— formaven un sol gremi amb els adroguers i els confiters Foren ascendits a l’estament dels artistes i constituïren collegi a Barcelona 1455 i a València 1634 Els candelers de cera valencians reberen ordinacions el 1646, el 1673 i el 1760 Les darreres ordinacions barcelonines són del 1816 La candela de cera, més preada que la de seu, era utilitzada per a les cerimònies religioses i el consum de luxe Els…
beiner
Història
Fabricant de beines per a espases i dagues.
Treballava la pell, el cuir i l’acer Els gremis de beiners es desenvoluparen durant els ss XIV i XV darreres ordinacions conegudes A partir del s XVI els canvis de vestit i d’armament portaren a llur substitució pels cinters, i desaparegueren totalment al s XVIII
Alfred Dreyfus
Història
Militar
Militar francès, fill d’un fabricant jueu d’Alsàcia.
Inicià la carrera militar el 1880 i obtingué el grau de capità d’estat major 1893 Acusat d’alta traïció afer Dreyfus , pel juliol del 1906 fou rehabilitat i ascendí a major Prengué part en la Primera Guerra Mundial amb el grau de tinent coronel
Joaquim de Sagrera i Domènech
Història
Militar
Guerriller.
Era fabricant de draps Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa Lluità contra els francesos durant la invasió napoleònica A les ordres del comte de Càldagues, assaltà els francesos que assetjaven Girona per primer cop Ferit en una acció prop d’Òdena, fou condemnat a mort El general Manso aconseguí que els francesos li commutessin la pena per la d’empresonament Més tard fou rescatat Ferran VII el féu ciutadà honrat de Barcelona, cavaller i noble el 1817 i alcalde de Terrassa
Mateu Morral i Roca
Història
Anarquista.
Fill d’un fabricant de teixits de Sabadell, el 1905 passà a treballar amb Francesc Ferrer i Guàrdia a l’editorial de l’Escola Moderna El 31 de maig de 1906 llançà una bomba contra la carrossa d’Alfons XIII i Victòria Eugènia —els quals resultaren illesos— que provocà 24 morts Aconseguí de fugir ajudat pel republicà Nakens, però el 2 de juny se suïcidà en ésser descobert Sembla que anteriorment, pel maig del 1905, havia participat també en l’atemptat contra Alfons XIII a París Hom ha atribuït la seva actuació a la influència de Soledat Vilafranca, muller de Ferrer